Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Plaça d'Eduard Maristany, s/n
Any d'origen de les instal·lacions: 1881-1919
Inauguració com a museu: 1990
Promotors de les instal·lacions ferroviàries: Companyies TBF i MZA
Gestió: Fundación de los Ferrocarriles Españoles
Estil: Arquitectura industrial ferroviària
El Museu del Ferrocarril de Catalunya és un dels espais de patrimoni industrial més importants de Vilanova i la Geltrú i un dels equipaments de referència per conèixer la història del transport ferroviari a Catalunya. Situat a la plaça d'Eduard Maristany, al costat de l'estació de tren, ocupa les antigues instal·lacions del dipòsit de locomotores de vapor i dels tallers de manteniment que van formar part del gran complex ferroviari de la ciutat. El conjunt conserva bona part de les construccions originals i permet descobrir com funcionava un dels principals centres tècnics del ferrocarril durant els segles XIX i XX.
El recinte museístic està format per diverses naus, tallers, edificacions auxiliars i espais ferroviaris que mantenen l'estructura industrial original. Entre els elements més destacats hi ha la Rotonda, una construcció de grans dimensions destinada a l'estacionament, la inspecció i la reparació de les locomotores de vapor. La seva planta presenta la forma d'un quart de corona circular, amb una successió de vies disposades radialment que conflueixen en un pont giratori central. Aquest mecanisme permetia orientar les locomotores i distribuir-les cap a les diferents vies i espais de manteniment.
La Rotonda és una de les construccions més singulars del conjunt. Es tracta d'una nau d'una sola planta i gran alçada, coberta amb una teulada a dues aigües sostinguda per una estructura metàl·lica formada per encavallades, bigues i corretges. Els murs combinen paredat comú i obra de totxo, mentre que a la façana exterior s'obren grans finestrals d'arc rebaixat, dividits per pilars i matxons de maó vist. L'accés principal es resol mitjançant un portal central que comunica amb l'interior de la nau.
A la façana interior, orientada cap al pont giratori, destaca la successió d'arcs rebaixats sostinguts per pilars de totxo vist, que formen les diferents entrades dels espais de treball. Cada via disposava del seu fossar de reparació, que permetia als operaris accedir a la part inferior de les locomotores per efectuar-hi tasques de revisió i manteniment. Aquesta organització radial facilitava les maniobres i permetia treballar simultàniament en diverses màquines.
El pont giratori és un dels elements tecnològics més interessants de les antigues instal·lacions. Es tracta d'una plataforma metàl·lica situada sobre un mecanisme circular que permetia fer girar les locomotores i orientar-les cap a qualsevol de les vies disponibles. El sistema era fonamental en una època en què les locomotores de vapor tenien un sentit de marxa determinat i necessitaven ser reposicionades per iniciar nous serveis o accedir als tallers.
Al voltant de la Rotonda encara es conserven altres elements propis de l'activitat ferroviària, com els antics dipòsits d'aigua, que servien per proveir les locomotores de vapor, així com vies, instal·lacions auxiliars i construccions vinculades als serveis de manteniment. El conjunt permet entendre la complexitat tècnica i logística que requeria el funcionament d'un gran dipòsit ferroviari abans de la generalització de la tracció dièsel i elèctrica.
El museu disposa d'una extensa col·lecció de vehicles ferroviaris, amb més de cinquanta peces de diferents èpoques i característiques. El fons inclou locomotores de vapor, locomotores elèctriques i dièsel, cotxes de viatgers, vagons i altres elements relacionats amb l'evolució del transport per ferrocarril. La col·lecció de locomotores de vapor és especialment destacada i constitueix un dels conjunts més importants d'Europa en aquesta especialitat.
Entre les peces més representatives hi ha la composició del Tren del Centenari, una reproducció del primer tren que va circular a la península Ibèrica, el 1848, entre Barcelona i Mataró. També destaca el cotxe de viatgers Harlan, de 1881, d'origen nord-americà, que introdueix solucions constructives innovadores per a la seva època, així com el primer tren Talgo, que va representar un canvi important en el disseny i la tecnologia dels trens de viatgers.
A més dels vehicles, el museu conserva nombrosos objectes, documents, fotografies, eines i materials relacionats amb la història ferroviària. Aquests elements permeten conèixer no només l'evolució de les locomotores i dels sistemes de transport, sinó també les condicions de treball dels ferroviaris, les tasques de manteniment i la transformació de les infraestructures al llarg del temps.
El conjunt es completa amb diferents espais expositius i de serveis instal·lats en antigues dependències ferroviàries rehabilitades. Entre aquests espais destaquen la Gran Nau, l'Espai Gumà i l'Espai Segle XXI, que contribueixen a explicar l'evolució del ferrocarril des dels seus inicis fins a l'actualitat. També hi ha espais dedicats a activitats educatives, exposicions temporals i divulgació del patrimoni industrial.
La visita permet recórrer un entorn on conviuen les antigues construccions industrials, les grans màquines ferroviàries i els sistemes tècnics que van fer possible el desenvolupament del transport modern. Més que una exposició de trens, el museu és un conjunt patrimonial que conserva l'ambient d'un antic centre de treball ferroviari i explica la importància que el ferrocarril va tenir en el creixement econòmic, industrial i social de Vilanova i la Geltrú.
La història del Museu del Ferrocarril està estretament vinculada a l'arribada del tren a Vilanova i la Geltrú i al desenvolupament de les grans infraestructures ferroviàries que van transformar la ciutat a finals del segle XIX. L'arribada del ferrocarril l'any 1881 va representar un impuls important per a l'activitat econòmica i industrial de Vilanova, que es va convertir progressivament en un punt estratègic de les comunicacions ferroviàries entre Barcelona i Tarragona.
Durant els anys següents, la companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA), després de la integració de la companyia TBF (Tarragona a Barcelona i França), va ampliar les instal·lacions de l'estació i els espais destinats al manteniment dels trens. Entre 1886 i 1898 es van construir nous tallers, molls de càrrega, espais per a l'emmagatzematge de carbó i dipòsits d'aigua necessaris per al funcionament de les locomotores de vapor. Aquestes actuacions van convertir Vilanova en un centre ferroviari cada vegada més important.
Una de les grans transformacions va arribar entre 1916 i 1919, quan la companyia MZA, sota la direcció d'Eduard Maristany, va completar la construcció del gran dipòsit de locomotores de vapor i les instal·lacions de manteniment. El complex disposava de cinc tallers i donava feina a uns 120 treballadors, que s'encarregaven de les reparacions, les revisions i l'aprovisionament de les màquines. L'activitat s'organitzava en diferents àrees segons les necessitats de cada locomotora, des de les reparacions generals fins a les intervencions quotidianes abans de tornar a circular.
La Rotonda es va convertir en el centre neuràlgic d'aquestes instal·lacions. Les locomotores hi accedien a través d'un pont giratori elèctric que permetia distribuir-les cap als diferents espais de treball. Els fossars situats sota les vies facilitaven l'accés als mecanismes inferiors de les màquines, mentre que els dipòsits d'aigua i les zones d'emmagatzematge garantien el subministrament necessari per al servei ferroviari. Aquesta organització reflectia el grau de complexitat tècnica que havia assolit el transport per ferrocarril durant les primeres dècades del segle XX.
A partir dels anys trenta, Vilanova va consolidar encara més el seu paper com a centre ferroviari. Amb la nacionalització de les companyies ferroviàries i la creació de Renfe l'any 1941, les instal·lacions van passar a formar part de la nova xarxa estatal i van mantenir una activitat destacada en el manteniment del material mòbil. Tanmateix, la introducció progressiva de locomotores dièsel i elèctriques durant els anys cinquanta va anar reduint la necessitat de disposar de grans dipòsits de vapor. Malgrat aquesta transformació tecnològica, les instal·lacions de Vilanova van continuar funcionant fins al 1967, quan el dipòsit va deixar de tenir la seva activitat original.
L'origen del museu actual es troba en una exposició de locomotores de vapor organitzada l'any 1972 per l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona. Les antigues instal·lacions de Vilanova van ser escollides per acollir aquesta mostra gràcies a les seves característiques tècniques i al valor patrimonial de la Rotonda. Un cop finalitzada l'exposició, les locomotores i altres vehicles hi van romandre, fet que va permetre conservar una part important del material històric, tot i que el recinte va quedar tancat durant un temps.
L'any 1981, coincidint amb el centenari de l'arribada del ferrocarril a Vilanova, Renfe i la Generalitat de Catalunya van impulsar la creació d'un museu dedicat a preservar i difondre el patrimoni ferroviari. Posteriorment, l'Ajuntament també es va incorporar al projecte. La Generalitat va promoure la rehabilitació de la Rotonda, segons el projecte dels arquitectes Ricard Gili i Vidal, Jordi Cuadrat i Cuadrat i Josep Antoni Llinàs i Carmona, mentre que Renfe es va encarregar de restaurar diversos vehicles històrics amb el suport d'una escola taller municipal. També es va adequar l'antic economat ferroviari per convertir-lo en un espai de recepció i serveis.
Després d'aquests treballs, el Museu del Ferrocarril va obrir les portes l'any 1990, tot i que encara calia consolidar-ne l'organització i el model de gestió. El 1993, Renfe va encomanar-ne la gestió a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, entitat que va assumir la responsabilitat de conservar, documentar i difondre el patrimoni ferroviari. A partir d'aquell moment, el museu va iniciar una nova etapa de desenvolupament com a equipament cultural i educatiu.
Un nou impuls va arribar l'any 1998, amb motiu de la commemoració del 150è aniversari de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica, Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848. Aquesta efemèride va afavorir l'organització d'exposicions, activitats divulgatives i propostes educatives, alhora que es va incorporar la Gran Nau al recorregut museístic. L'any següent, el 1999, el museu va quedar inscrit oficialment al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, consolidant el seu reconeixement institucional.
Durant els anys següents es van continuar recuperant i adaptant les antigues dependències ferroviàries. Es van crear nous espais destinats a biblioteca, hemeroteca, arxiu i reserva de col·leccions, i es van rehabilitar edificis històrics com l'Espai Segle XXI, l'any 2000, i l'Espai Gumà, l'any 2006. Paral·lelament, es van ampliar les vies d'exposició per poder conservar i mostrar un nombre més gran de vehicles i peces ferroviàries.
L'any 2007 es va impulsar un pla director per planificar la transformació integral de l'antic complex ferroviari en un gran espai museístic. El projecte, desenvolupat amb el suport de la Generalitat i d'ADIF, va permetre establir les línies d'actuació per recuperar els edificis històrics, millorar els accessos i ordenar els diferents espais del recinte. Entre les intervencions previstes i executades hi havia la rehabilitació de construccions tan representatives com la Rotonda i la Nau del Pont-grua, amb la voluntat de preservar-ne les característiques industrials i adaptar-les als nous usos culturals.
Al llarg de la seva trajectòria, el museu ha anat ampliant els seus continguts i renovant els recursos expositius per apropar la història del ferrocarril a públics de totes les edats. La conservació de les locomotores, la recuperació dels antics tallers i la incorporació de nous espais han permès mantenir viu un patrimoni que, d'altra manera, hauria pogut desaparèixer amb la transformació tecnològica del transport ferroviari.
Un dels principals atractius del museu és la seva col·lecció de vehicles històrics, que permet seguir l'evolució del ferrocarril des dels primers temps de la tracció de vapor fins a l'arribada de les tecnologies més modernes. Les locomotores constitueixen el nucli més destacat del fons, amb exemplars que representen diferents etapes de la història ferroviària i que mostren els canvis en el disseny, la potència i els sistemes de funcionament.
Les locomotores de vapor tenen una presència especialment important. Aquestes màquines, que durant dècades van ser el principal motor del transport ferroviari, permeten descobrir els sistemes de combustió, les calderes, els mecanismes de transmissió i els diferents elements que feien possible el seu moviment. La col·lecció inclou exemplars de diverses dimensions i característiques, des de locomotores destinades a serveis de maniobres fins a màquines de gran potència utilitzades en trens de viatgers i mercaderies.
Entre les peces més singulars hi ha la composició del Tren del Centenari, una reproducció del primer tren que va circular a la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró, el 28 d'octubre de 1848. Aquest conjunt permet imaginar com eren els primers viatges ferroviaris i conèixer les característiques dels vehicles que van inaugurar una nova etapa en els sistemes de transport.
També destaca el cotxe de viatgers Harlan, construït l'any 1881, un vehicle d'origen nord-americà que incorpora solucions innovadores per a l'època i que constitueix un exemple interessant de l'evolució dels primers cotxes ferroviaris. Un altre element emblemàtic és el primer tren Talgo, que representa una etapa fonamental en la modernització del ferrocarril espanyol, gràcies a les seves innovacions en el disseny dels vehicles, la reducció de pes i els sistemes de circulació.
La col·lecció es completa amb locomotores elèctriques i dièsel, cotxes de viatgers de diferents períodes, vagons de mercaderies i altres elements relacionats amb les infraestructures ferroviàries. En conjunt, aquestes peces expliquen com el ferrocarril va passar de ser un sistema basat en la força del vapor a convertir-se en un mitjà de transport cada vegada més ràpid, eficient i tecnològicament avançat.
El Museu del Ferrocarril de Catalunya no és únicament un espai d'exposició de vehicles antics, sinó també un centre de conservació, recerca i divulgació del patrimoni industrial. Les antigues instal·lacions permeten entendre el funcionament d'un gran dipòsit ferroviari i descobrir la importància que tenien els tallers, els sistemes de manteniment i els treballadors en el funcionament de la xarxa ferroviària.
La seva activitat educativa té un paper destacat, amb propostes adreçades a escoles, famílies i visitants interessats en la història del transport i la tecnologia. Les exposicions, les activitats participatives i les visites permeten apropar el món ferroviari a diferents generacions i donar a conèixer els avantatges del tren com a mitjà de transport col·lectiu.
Actualment, el museu forma part del sistema de museus de patrimoni industrial i científic de Catalunya i està vinculat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). La seva col·lecció, les antigues naus i els elements tècnics que conserva el converteixen en un dels conjunts ferroviaris patrimonials més importants del país i en un dels espais culturals imprescindibles de Vilanova i la Geltrú.
Entrada general: 8,50 €
Entrada individual vàlida per a una jornada
Entrada per a dos dies: 10,00 €
Entrada individual vàlida per a dos dies durant l'any en curs, a partir de la data de la compra
Entrada reduïda: 6,00 €
Entrada vàlida per visita única
Tarifa súper-reduïda: 5,00 €
Entrada vàlida per visita única
Visites PREMIUM: visites guiades exclusives per a grups inferiors a 10 persones, 90 €
Convenis amb entitats: ClubVANGUARDIA - 50% als subscriptors
TICKETMUSEUSVNG: Permet l'accés a tots els museus de la ciutat per 10€
Club d’Amics:
Servei de monitoratge:
ATENCIÓ: Les visites de grups fora de l’horari habitual del Museu tenen un suplement de 90 €.
BITLLET COMBINAT TREN RODALIES
Gratuïtats
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
