MASIA D'EN CABANYES – MASIA D'EN PARELLADA

Camí Ral; torrent de les Oliveres

Any de construcció: 1798
Estil: Neoclàssic
Promotors: Família Cabanyes
Ús original: Residència familiar i casa pairal
 

La Masia d'en Cabanyes, també coneguda com a Masia d'en Parellada, és una de les construccions històriques i patrimonials més destacades de Vilanova i la Geltrú. Situada en un terreny lleugerament elevat, en un entorn de jardins i espais oberts, és un exemple notable de l'arquitectura neoclàssica de finals del segle XVIII, amb una clara influència de les vil·les italianes. La seva construcció reflecteix el poder econòmic i les inquietuds culturals d'una família vinculada al comerç, a la vida intel·lectual i a les arts.

L'edifici presenta una planta rectangular i s'organitza en planta baixa, planta principal i pis superior. El volum central queda complementat per cossos laterals i posteriors disposats en forma de U, que configuren una galeria oberta amb arcades de mig punt. Aquesta disposició proporciona continuïtat entre les diferents façanes i estableix una relació directa entre els espais interiors i l'entorn enjardinat. La coberta principal és inclinada a tres vessants, amb un petit cos central de golfes, mentre que les galeries disposen de cobertes amb embigats de fusta i rajola.

La façana principal, orientada al sud, presenta una composició ordenada i simètrica, característica del llenguatge neoclàssic. Els paraments llisos, de tonalitat clara, contrasten amb les pilastres de totxo vist que divideixen la façana en tres cossos verticals i sostenen l'entaulament superior, rematat amb un frontó triangular. A la planta baixa s'obre el portal d'entrada, emmarcat amb pedra i flanquejat per dues finestres. A la planta principal destaca un balcó central amb volada, acompanyat de finestres laterals, mentre que al pis superior s'hi distribueixen cinc obertures, amb la central simulada, que mantenen l'equilibri de la composició.

Les façanes laterals i posterior presenten un caràcter més obert, gràcies a la galeria superior formada per una successió d'arcs de mig punt. Aquest espai porxat, sostingut per elements estructurals de totxo i reforços metàl·lics, constitueix un dels trets arquitectònics més singulars de la masia. A l'exterior també destaquen el sòcol de pedra, les escales d'accés i la combinació de materials, especialment el contrast entre la pedra natural, el totxo vist i els acabats clars dels murs.

A l'interior, l'organització gira al voltant d'un vestíbul central que comunica amb les diferents dependències i amb l'escala principal. Aquesta escala és un dels elements arquitectònics més interessants de la casa: a la planta baixa presenta un tram de traçat circular cobert per una cúpula semiesfèrica, il·luminada des de la part superior per un cupulí, i continua a les plantes superiors mitjançant una escala metàl·lica de dos trams. La sala principal, situada a la planta noble, conserva també una coberta cupulada que reforça el caràcter representatiu d'aquest espai.

La masia manté una part important del seu ambient residencial històric, amb sales que conserven mobiliari, pintures i elements decoratius de diferents èpoques. Entre els espais més destacats hi ha la saleta coneguda com a saleta russa, amb mobiliari d'estil barroc, i la denominada cambra del poeta, vinculada a la memòria de Manuel de Cabanyes. També cal esmentar la biblioteca familiar, amb més de sis-cents volums, que constitueix un testimoni del nivell cultural i dels interessos intel·lectuals de diverses generacions de la família.

El conjunt conserva igualment una interessant col·lecció artística, amb pintures a l'oli dels segles XVII i XVIII i obres gràfiques de gran valor. Destaquen especialment els gravats de Francisco de Goya, vinculats a la col·lecció reunida per Josep Antoni de Cabanyes i Ballester, amb dotze exemplars que han estat objecte de processos d'autenticació. Aquests elements, juntament amb les guixeries, les fusteries i el mobiliari històric, permeten descobrir no només l'arquitectura de la casa, sinó també la manera de viure i els interessos artístics i culturals de la família que la va habitar.

Història

L'origen de la Masia d'en Cabanyes està estretament relacionat amb l'expansió econòmica i comercial de la família Cabanyes durant el segle XVIII. La nissaga es va establir a Vilanova arran del matrimoni, l'any 1755, de Llorenç de Cabanyes i Bret, originari d'Argentona, amb Margarida Fuster, hereva d'una família de propietaris locals. A partir d'aquesta unió, Llorenç de Cabanyes i el seu sogre, Josep Fuster, van impulsar una societat dedicada a la compravenda de finques, coneguda amb el nom de Fuster i Cabanyes.

L'any 1790, la família va adquirir la finca de Can Parellada, que fins aleshores havia estat propietat de Josep de Llupià, marquès de Llupià. Vuit anys més tard, el 1798, van decidir enderrocar l'antiga construcció i aixecar-hi una nova residència d'estil neoclàssic, inspirada en les vil·les italianes. Les obres van representar una inversió considerable, que va arribar a les 30.000 lliures, una quantitat que dona una idea de la importància econòmica i social de la família en aquell moment. La nova casa va adoptar el nom de Masia d'en Cabanyes, tot i que també es manté la denominació històrica de Masia d'en Parellada.

Durant les primeres dècades del segle XIX, la masia va esdevenir un important centre de vida familiar i cultural. Un dels seus habitants més destacats va ser Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833), poeta vilanoví considerat una de les figures introductores del Romanticisme literari europeu a Catalunya. Va viure a la casa fins a la seva mort prematura, als 25 anys, i durant molt de temps s'hi va conservar la cambra mortuòria, vinculada a la seva memòria. La seva figura va donar una dimensió cultural especial a la residència i ha convertit la masia en un lloc de referència per conèixer els inicis del Romanticisme al nostre país.

Un altre membre fonamental de la família va ser Josep Antoni de Cabanyes i Ballester (1797-1852), germà de Manuel, comerciant, escriptor, pintor ocasional i destacat col·leccionista d'art. Durant els seus viatges i les seves activitats comercials va reunir una important col·lecció de pintura, llibres, objectes artístics i gravats, que constitueix una part essencial del patrimoni conservat a la casa. El seu interès per l'art i la cultura va contribuir a convertir la residència familiar en un espai de gran riquesa intel·lectual i artística.

Durant la Primera Guerra Carlina, entre els anys 1836 i 1840, la família va abandonar temporalment la propietat per motius de seguretat. Les portes i finestres de la casa van quedar tapiades fins al final del conflicte, quan els Cabanyes hi van tornar a establir la seva residència.

Més endavant, la masia va mantenir la seva vinculació amb la cultura i les arts gràcies a Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), pintor estretament relacionat amb l'ambient artístic modernista de Barcelona i amb el cercle d'artistes dels Quatre Gats. La seva figura va ser especialment important per a la conservació de la casa i del llegat familiar, que va preservar al llarg de la seva vida.

L'any 1975, la família Cabanyes va cedir la finca a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Posteriorment, s'hi van impulsar diferents actuacions de rehabilitació i adequació per convertir-la en un equipament cultural. L'any 1984 es van dur a terme obres de remodelació interior, segons el projecte dels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández, amb la finalitat d'adaptar els espais a la nova funció pública. Durant la dècada de 1990, la gestió i la conservació de la masia van passar a mans del Consell Comarcal del Garraf, que n'ha impulsat la recuperació, la difusió i la preservació del patrimoni.

L'any 2000 s'hi va inaugurar el Centre d'Interpretació del Romanticisme, inicialment amb el nom de Terra XIX. El 2011 va adoptar la denominació actual de Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), amb una exposició permanent dedicada a la història de la família, el seu llegat artístic i cultural i la influència del Romanticisme al territori. Finalment, l'any 2014, la masia va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), reconeixement que protegeix no solament l'edifici, sinó també el seu entorn i el patrimoni històric i artístic que conserva.
 

La Masia avui

Actualment, la Masia d'en Cabanyes és molt més que un edifici històric. El Centre d'Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes permet conèixer la vida quotidiana de la família a través de les estances originals, el mobiliari, les obres d'art, la biblioteca i els objectes que s'han conservat al llarg de generacions.

La visita permet descobrir espais com la sala de música, el menjador, la cuina, la biblioteca, els dormitoris i la coneguda saleta russa. També s'hi pot visitar l'Espai Goya, que acull dotze gravats originals de la sèrie Los Disparates, de Francisco de Goya, una de les col·leccions més singulars del patrimoni artístic de la casa. Els jardins i les galeries exteriors completen el recorregut i permeten entendre la relació entre l'arquitectura de la residència i el paisatge que l'envolta.

La Masia d'en Cabanyes és, per tant, un dels conjunts patrimonials més importants de Vilanova i la Geltrú, tant pel seu valor arquitectònic com per la història de la família que hi va viure. La seva conservació permet apropar-se a una etapa especialment significativa de la història local, marcada pel desenvolupament comercial, el col·leccionisme artístic i l'aparició de noves inquietuds culturals vinculades al Romanticisme.

Més informació: Enllaç 1