Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAD antic Convent dels Carmelites
Adreça: Carrer de Sant Josep, 21; entorn de la Rambla de Sant Josep
Any de construcció: 1737-1738 (convent); 1737-1784 (església); 1853 (adaptació com a hospital)
Arquitecte: Fra Josep de la Mare de Déu (església)
Promotor: Comunitat dels Carmelites Descalços, amb el llegat de Ramon de Sambassar
Estil: Barroc classicista (església); arquitectura conventual tradicional (dependències)
Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
Ús original: Convent dels Carmelites Descalços i església de Sant Josep
Ús posterior i actual: Equipament hospitalari i sociosanitari, vinculat a la Fundació Privada Sant Antoni Abat.
El conjunt ocupa una àmplia parcel·la urbana i està format per l'antiga església de Sant Josep i diverses edificacions que corresponen a les dependències del convent i a les successives ampliacions hospitalàries. La seva configuració actual és el resultat de diferents etapes constructives i de les transformacions necessàries per adaptar els espais a les funcions assistencials.
Les antigues dependències conventuals s'organitzen principalment al voltant de patis i espais interiors. Els cossos principals formen una planta aproximadament en forma de U, amb façanes orientades cap a la Rambla i el carrer de Sant Josep. Són construccions de volumetria senzilla, generalment de planta baixa i un pis, amb cobertes de teula i obertures ordenades. A les façanes exteriors destaquen les finestres d'arc rebaixat, les cornises que separen els nivells i els coronaments motllurats.
L'element arquitectònic més destacat del conjunt és l'església de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets. Es tracta d'un temple barroc classicista, de planta de creu llatina i una sola nau dividida en cinc trams, amb capelles laterals separades per grans pilastres. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes i el creuer presenta un cimbori de planta octogonal.
La façana principal s'organitza en diversos cossos delimitats per cornises. Al centre hi ha la porta d'entrada, d'arc de mig punt, i una fornícula situada a la part superior. També hi destaquen un ull de bou i un frontó triangular que corona el conjunt. A banda i banda de la finestra central es poden veure dos escuts en relleu: el de l'orde dels Carmelites Descalços i el de la família Sambassar, vinculada a la fundació del convent.
Al costat de l'església s'aixeca el campanar de cadireta, de composició simètrica i amb diverses obertures per a les campanes. La seva silueta forma part de la imatge característica de la plaça dels Josepets i de l'entorn del carrer de Sant Josep.
La presència de l'Hospital de Sant Antoni Abat a Vilanova és anterior a la construcció d'aquest conjunt. La institució ja existia durant l'edat moderna i les seves arrels es remunten probablement als segles XIV o XV. Inicialment estava situada fora del nucli emmurallat, a prop del portal d'en Rossell, i posteriorment va quedar integrada dins la vila. Durant una primera etapa va ocupar unes dependències al carrer dels Estudis.
La història del convent comença amb el llegat de Ramon de Sambassar, que en morir, l'any 1732, va deixar recursos per adquirir uns terrenys i construir un convent de l'orde del Carmel a Vilanova. Els Carmelites Descalços van arribar a la població el setembre de 1735 i, després d'una primera estada en habitatges llogats, van impulsar la construcció d'un nou establiment religiós.
El 13 de maig de 1737 es va col·locar la primera pedra del convent. Les obres van avançar ràpidament i el novembre de 1738 els religiosos ja es van traslladar a les noves dependències. La construcció de l'església va començar també el 1737, però va tenir una durada molt més llarga. El temple, projectat pel frare Josep de la Mare de Déu, va ser beneït el 14 d'octubre de 1784. Durant aquests anys, el convent es va convertir en un important centre religiós de la ciutat.
La vida conventual va acabar arran dels processos d'exclaustració i desamortització del segle XIX. L'any 1835 els Carmelites van abandonar el recinte i les dependències van passar a mans públiques. L'Ajuntament va sol·licitar-ne la cessió per traslladar-hi l'Hospital de Sant Antoni Abat, una petició que va ser autoritzada el 1847.
Després de les obres d'adaptació necessàries, el 30 de març de 1853 els malalts van ser traslladats a l'antic convent. A partir d'aquell moment, el conjunt va començar una nova etapa com a hospital, amb ampliacions i reformes destinades a millorar l'atenció als pacients. Entre les actuacions més destacades hi ha l'ampliació de les dependències entre 1883 i 1887, quan es va construir un pavelló destinat als malalts distingits, inaugurat el 7 d'abril de 1887.
L'església de Sant Josep també va tenir diferents usos al llarg del temps. Durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX va funcionar temporalment com a església parroquial mentre es feien les obres de restauració del temple de Sant Antoni Abat. El conjunt ha continuat vinculat a l'activitat assistencial de la ciutat i constitueix un testimoni destacat de la transformació d'un antic establiment religiós en un equipament al servei de la comunitat.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
