ESGLÉSIA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ (ESGLÉSIA DE MAR)

L'església parroquial de la Immaculada Concepció, coneguda popularment com l'església de Mar, és un dels edificis religiosos més emblemàtics del barri marítim de Vilanova i la Geltrú. Situada entre el barri del Mar i l'Eixample, és un testimoni del creixement urbanístic i demogràfic de la vila durant el segle XIX. El temple destaca per la seva arquitectura d'inspiració historicista, especialment visible en la façana i el campanar, i per la decoració artística del seu interior, on hi van intervenir diversos artistes vinculats a la ciutat.
 

Descripció

L'edifici presenta una planta d'una sola nau, dividida en cinc trams per arcs de mig punt. Als costats s'obren capelles laterals, situades entre els contraforts i comunicades entre si. La nau principal està coberta amb una volta de canó amb llunetes, mentre que les capelles tenen voltes d'aresta. A la capçalera hi ha un absis semicircular, cobert amb una mitja cúpula i flanquejat per la sagristia i la capella del Santíssim. L'estructura es basa en murs de càrrega i contraforts, amb una coberta exterior de teula àrab sostinguda per una estructura de ferro.

La façana principal presenta una composició simètrica, amb el portal d'accés com a element central. La porta està emmarcada per un arc de mig punt que descansa sobre columnes llises amb capitells. A la part superior hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i un rellotge integrat en el mateix conjunt. El parament es completa amb petites finestres també de mig punt i un coronament esglaonat. Davant de l'entrada, dos petits espais enjardinats emmarquen l'accés al temple.

Un dels elements més singulars de l'edifici és el campanar, situat al centre de la façana. S'aixeca sobre una base quadrada que dona pas a un cos de planta octogonal, amb obertures lobulades. La part superior es remata amb una coberta apuntada i una cúpula revestida de ceràmica vidriada, que aporta al conjunt una silueta característica i fàcilment identificable.

A l'interior, la il·luminació natural arriba principalment a través de les finestres obertes a les llunetes de la volta. La decoració pictòrica és un dels aspectes més destacats del temple, amb pintures murals a la nau i al presbiteri realitzades pels artistes vilanovins Martí Torrents i Alexandre de Cabanyes. El presbiteri també conserva relleus policromats, mentre que les capelles laterals disposen d'altars propis. Els paviments hidràulics i els elements de marbre de l'altar major i d'algunes capelles contribueixen a donar riquesa decorativa a l'espai.
 

Història

La construcció de l'església es va impulsar a mitjan segle XIX per donar resposta al creixement del barri marítim de Vilanova i a les necessitats religioses dels seus habitants. El temple es va aixecar en uns terrenys coneguts com la sínia Xica del Marrugat, propietat del sacerdot mossèn Antoni Marrugat. La primera pedra es va col·locar el 14 de maig de 1854, seguint el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta. Les obres es van finançar principalment mitjançant una subscripció pública, amb les aportacions dels veïns i d'altres persones vinculades a la vila.

Els treballs van avançar amb rapidesa durant el 1855, però l'any següent es van haver d'aturar per manca de recursos econòmics. La construcció es va reprendre el 1857 gràcies, en bona part, a les contribucions dels vilanovins establerts a Cuba. El temple va quedar pràcticament enllestit el 1858 i va ser beneït el 4 d'octubre de 1859 pel bisbe Josep Palau i Termens.

En els primers anys, l'església depenia de la parròquia de Sant Antoni Abat i funcionava com a temple sufragani. Inicialment va rebre el nom d'església de Sant Pere, però més endavant va adoptar l'advocació de la Immaculada Concepció. El 1867 es va establir oficialment el seu terme parroquial, que corresponia al barri de la Marina. Més recentment, l'any 1985, sant Pere va ser declarat copatró del temple.

La imatge exterior que coneixem actualment es va completar el 1891, quan es van construir la façana principal i el campanar seguint el projecte de l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó. Aquesta intervenció va donar a l'edifici una aparença diferent de la del temple original, amb un llenguatge arquitectònic d'inspiració medievalista. De fet, l'església és considerada un dels primers exemples del medievalisme romàntic a Catalunya.

Originàriament, el temple estava envoltat per un recinte tancat amb reixes, que tenia un accés des del carrer de la Llibertat. Aquest espai exterior es va eliminar l'any 1954, coincidint amb les obres d'urbanització que van configurar la plaça actual davant de l'església.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'edifici va patir importants desperfectes i va haver de tancar temporalment. Un cop acabat el conflicte, es van emprendre diverses actuacions per recuperar el temple i completar-ne la decoració interior. Durant la dècada de 1950 es va desenvolupar una part important del programa pictòric que encara avui contribueix a definir-ne el caràcter artístic.

La decoració del presbiteri es va fer seguint un projecte d'Enric Cristòfol Ricart, executat pel pintor Alexandre de Cabanyes i acabat l'any 1952. L'any següent, Martí Torrents va realitzar les pintures murals de les naus laterals. Aquestes intervencions van incorporar l'obra de dos artistes destacats de Vilanova i la Geltrú i van completar l'aspecte interior del temple.

Avui, l'església de la Immaculada Concepció continua sent un dels principals referents del barri marítim. Més enllà de la seva funció religiosa, conserva la memòria del desenvolupament d'aquest sector de la ciutat i constitueix un exemple representatiu de l'arquitectura historicista i de la creació artística vilanovina dels segles XIX i XX.

Més informació: Enllaç 1