Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Adreça: Carrer dels Caputxins, Vilanova i la Geltrú
Any de construcció: 1860
Mestre d'obres: Andreu Bosch i Menós
Promotor: Jaume Marià Ramona i Maynés
Estil: Neoclàssic
La Casa Ramona i Maynés, coneguda popularment com la Casa de les Columnes Trencades, és un edifici singular del carrer dels Caputxins de Vilanova i la Geltrú. Construïda sobre els terrenys de l'antic convent dels Caputxins, conserva alguns elements que recorden l'origen conventual de la finca i combina l'arquitectura neoclàssica de la seva façana amb espais interiors d'interès històric i ornamental.
L'edifici és entre mitgeres i està format per planta baixa, entresòl, planta principal i golfes. Té una coberta de dues vessants i una torratxa rematada amb coberta de pavelló, que sobresurt del conjunt i contribueix a definir-ne el perfil.
La façana principal, revestida amb carreus de marbre de diferents tonalitats, presenta una composició simètrica organitzada en cinc eixos verticals. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb un arc de mig punt que ocupa l'alçada de la planta baixa i l'entresòl. Les obertures laterals de la planta baixa han estat modificades amb el pas del temps i actualment corresponen a locals comercials. Per damunt, a l'entresòl, s'obren quatre finestres rectangulars protegides amb petites baranes metàl·liques.
A la planta principal, que constitueix el nivell més representatiu de l'habitatge, destaquen dues tribunes amb estructura de ferro situades als extrems de la façana. Entre totes dues hi ha un balcó corregut central, amb tres obertures i una barana de ferro fos. Damunt de la finestra central es conserva una clau amb la data de construcció, 1860, que permet identificar l'any en què es va completar l'edifici.
Les golfes presenten cinc finestres rectangulars i, a la part superior, diversos ulls de bou. Una cornisa i un capcer esglaonat rematen la façana i completen la composició neoclàssica del conjunt.
L'element més conegut de la casa es troba al vestíbul d'entrada. Aquest espai, cobert amb una volta d'aresta rebaixada, està precedit per un pòrtic de tres arcs. Als extrems d'un dels arcs hi ha dues columnes seccionades que semblen quedar suspeses, sense arribar a terra. Són les anomenades columnes trencades, que han donat nom popular a l'edifici i constitueixen un dels seus trets més singulars.
Segons explica la tradició, aquestes columnes es van tallar arran d'una aposta del propietari, que sostenia que no tenien cap funció estructural i que, per tant, l'edifici continuaria dret encara que se n'eliminés una part. L'episodi, convertit amb els anys en una anècdota popular, ha contribuït a fer de la casa un dels immobles més curiosos de Vilanova.
Un altre espai destacat és la caixa d'escala, coberta amb una cúpula rebaixada. Tot i les reformes i els canvis de distribució que ha experimentat l'interior, encara es conserven alguns elements procedents de l'antic convent dels Caputxins, construït al segle XVII, com la cisterna i les fresqueres, que formen part de la memòria històrica de la finca.
Al pati posterior hi ha una capella o oratori d'estil neogòtic que presenta un interès especial per la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert. L'any 1940, Jujol va dirigir-ne els treballs de restauració i va dissenyar també l'altar i diversos elements del mobiliari. La seva participació va deixar empremta en aquest espai religiós, que constitueix un dels elements més singulars de la part posterior de la casa.
Al mateix pati hi ha també un pavelló, que completa el conjunt d'edificacions auxiliars de la finca.
Actualment, la Casa Ramona i Maynés acull diverses activitats, tot i que algunes de les seves dependències es troben en desús. Malgrat les transformacions, conserva prou elements arquitectònics i històrics per entendre tant el caràcter de la residència original com les diferents etapes que ha viscut l'edifici.
La construcció de la casa està vinculada a Jaume Marià Ramona i Maynés (1821-1890), notari, regidor de Vilanova i la Geltrú i inversor que va participar en diverses iniciatives econòmiques de la vila. Entre altres activitats, va formar part de la Junta de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Valls per Vilanova, en la qual exercia com a vocal l'any 1878.
L'any 1858, Ramona i Maynés va sol·licitar permís per construir una residència als terrenys de l'antic convent dels Caputxins, que havien passat a mans privades arran dels processos de desamortització. El projecte es va encarregar al mestre d'obres Andreu Bosch i Menós, i les obres es van completar l'any 1860, tal com recorda la data gravada a la façana principal.
La nova casa va ocupar, per tant, un espai que fins aleshores havia format part del conjunt conventual del segle XVII. Aquesta circumstància explica que, malgrat la construcció de l'edifici del segle XIX, encara s'hi conservin elements de l'antiga instal·lació religiosa.
La casa va adquirir notorietat popular sobretot per les dues columnes seccionades del vestíbul. La història que les relaciona amb una aposta del propietari ha passat de generació en generació i ha acabat donant a l'immoble el nom amb què és més conegut: la Casa de les Columnes Trencades.
L'any 1928, quan la propietat ja pertanyia a Pere Pascual, s'hi van instal·lar les conduccions de gas i electricitat, adaptant l'edifici a les noves necessitats domèstiques. Més endavant, el 1940, es van dur a terme treballs de restauració a la capella del pati sota la direcció de Josep Maria Jujol i Gibert. La intervenció va incloure la recuperació de l'espai i el disseny de l'altar i de diversos elements del mobiliari. El 1949 es va reformar la planta baixa per unificar-ne els espais interiors.
L'autor del projecte, Andreu Bosch i Menós, va obtenir el títol de mestre d'obres l'any 1854. També va exercir com a professor d'arquitectura a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, on va desenvolupar bona part de la seva activitat professional.
Entre les seves obres a Barcelona destaca la casa Severo Figueroa, a més d'altres projectes residencials. La Casa Ramona i Maynés és una mostra de la seva activitat arquitectònica a Vilanova i la Geltrú i un exemple de les residències neoclàssiques que es van construir a la ciutat durant la segona meitat del segle XIX.
La combinació de la façana simètrica, els elements procedents de l'antic convent i, sobretot, les dues columnes seccionades converteix aquest edifici en una peça singular del patrimoni arquitectònic vilanoví.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
