CASA OLIVELLA (Can Xicarró)
Adreça: Plaça de la Vila, 12; avinguda de Francesc Macià, 2
Any de construcció: 1868
Mestre d’obres: Josep Salvany i Juncosa
Promotor: Manuel Olivella i Samà, conegut com a «Xicarró»
Estil: Neoclassicisme romàntic
Ús actual: Dependències i serveis municipals.
La Casa Olivella és un edifici senyorial situat fent cantonada entre la plaça de la Vila i l'avinguda de Francesc Macià. Construït al segle XIX, destaca per la seva presència dins el conjunt arquitectònic de la plaça i per la riquesa ornamental de les seves façanes, pròpia del neoclassicisme romàntic.
L'edifici presenta una planta baixa, dues plantes pis i golfes, amb una composició de façana ordenada mitjançant pilastres estriades que emmarquen les obertures. Entre les estries hi apareixen petites figures ornamentals, mentre que els contorns de les finestres estan decorats amb motius esculpits de caràcter vegetal i figuratiu. Els balcons del primer pis incorporen balustres, i els del segon presenten baranes de ferro forjat. A la part superior, un capcer remata la façana i mostra l'any de construcció de l'immoble.
Un dels elements més interessants és la decoració escultòrica de la façana principal, on destaquen els motius vegetals i fruitals, relacionats amb les idees de prosperitat i abundància. També és remarcable el caduceu de Mercuri situat damunt la porta principal, un símbol vinculat al comerç que apareix sovint en edificis associats a l'activitat dels indians i dels grans comerciants.
A l'interior, l'organització de la casa gira al voltant d'un pati central amb galeries d'arcs de mig punt. L'escala principal, situada al centre de l'edifici i coberta per una claraboia, és un dels espais de més interès arquitectònic. Aquest sistema permet l'entrada de llum natural i articula la comunicació entre les diferents plantes.
La casa va ser construïda l'any 1868 per encàrrec de Manuel Olivella i Samà, conegut popularment com a «Xicarró», una figura vinculada a la burgesia benestant de Vilanova i la Geltrú. La seva construcció s'emmarca en un període de prosperitat econòmica de la vila, quan els negocis comercials, el vi i les activitats vinculades al comerç ultramarí van afavorir l'aparició de grans residències particulars.
La Casa Olivella és un bon exemple de l'arquitectura residencial d'aquesta burgesia del segle XIX. Tant la decoració de la façana com alguns dels elements conservats a l'interior reflecteixen la voluntat de mostrar la posició econòmica i social dels seus propietaris. Els motius ornamentals relacionats amb el comerç i l'abundància reforcen aquesta lectura de l'edifici com a expressió del prestigi familiar.
Amb el pas dels anys, la casa va deixar de tenir exclusivament una funció residencial i va acollir diferents activitats. Durant una etapa va funcionar com a Hotel Ideal i posteriorment va ser utilitzada com a clínica del doctor Isidre Magriñà. Aquests usos van comportar adaptacions de l'edifici, especialment a les plantes interiors.
L'immoble ha passat a formar part del patrimoni municipal i actualment acull diverses regidories i serveis de l'Ajuntament. Per preservar-ne els valors arquitectònics, s'hi han dut a terme actuacions de manteniment i restauració. Entre els treballs recents destaca la intervenció sobre el pati central i l'escala, amb la recuperació dels revestiments i elements ornamentals i la renovació de la claraboia.