CASA MIR

Nom: Casa Mir, antigament casa Brunet o cal Rei
Ubicació: Cantonada dels carrers de Sant Josep i Joaquim Mir, Vilanova i la Geltrú
Any de construcció: 1869
Estil: Neoclassicista amb elements romanticistes
Personatge vinculat: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català
Època: Segle XIX
 

Descripció
 

La Casa Mir és un dels edificis residencials més singulars de l'arquitectura del segle XIX a Vilanova i la Geltrú. Situada a la cantonada dels carrers de Sant Josep i Joaquim Mir, dins l'anomenada Illa de l'Hospital, destaca tant per les dimensions com per la composició elegant de les façanes i la presència d'un jardí interior que forma part del conjunt arquitectònic.

L'edifici presenta una planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i una coberta plana accessible. La façana principal, de composició simètrica, s'organitza al voltant d'un eix central que dona protagonisme a l'accés i als balcons. A la planta baixa s'obren diversos portals amb arcs escarsers, mentre que al primer pis destaquen els balcons allindats, especialment el central, de dimensions més grans i sostingut per cartel·les decoratives amb figures de cariàtides. Els altres balcons incorporen elements ornamentals d'inspiració coríntia. Al segon pis, les obertures són més petites i discretes, amb balcons enrasats amb el pla de la façana.

El coronament és un dels elements més destacats del conjunt. Al centre hi ha un frontó motllurat amb la data de 1869, flanquejat per gerros ornamentals i emmarcat per pilastres. La cornisa i la balustrada completen la part superior de l'edifici i li confereixen una imatge senyorial. La façana lateral, tot i ser més senzilla, manté la mateixa harmonia arquitectònica i s'obre cap a l'espai del jardí.

Un dels trets més interessants de la Casa Mir és la combinació de l'ordre neoclàssic amb detalls decoratius d'inspiració exòtica i romàntica, especialment visibles en les cartel·les i altres elements ornamentals. Aquesta barreja d'estils reflecteix el gust arquitectònic de bona part del segle XIX, quan les formes clàssiques convivien amb una sensibilitat més imaginativa i ornamental.

El jardí posterior és una altra de les singularitats de la finca. Concebut originàriament com un espai romàntic, estava delimitat per una pèrgola amb arcades que establia una relació visual entre la casa i la zona verda. Aquest espai va adquirir una importància especial quan el pintor Joaquim Mir hi va establir la seva residència i el va convertir en un dels motius habituals de la seva pintura.
 

Història
 

La Casa Mir va ser construïda l'any 1869, tal com indica la data gravada al frontó de la façana principal. Originalment era coneguda com a casa Brunet o cal Rei i constitueix un exemple de les residències senyorials que es van aixecar a Vilanova i la Geltrú durant el segle XIX, en una etapa de creixement econòmic i transformació urbana.

El 1923, el pintor Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940), una de les figures més destacades de la pintura catalana de la primera meitat del segle XX, va adquirir la propietat i la va convertir en la seva residència. Mir, conegut especialment per la seva pintura de paisatges i pel tractament expressiu de la llum i el color, va adaptar els espais de la casa a les seves necessitats personals i artístiques. Va reformar el vestíbul, va habilitar un menjador per rebre convidats i diverses sales destinades a exposar la seva col·lecció particular, a més d'una biblioteca a la planta baixa.

El jardí posterior va esdevenir un espai especialment important per al pintor, que el va utilitzar sovint com a motiu d'inspiració. Per completar les instal·lacions de la finca, hi va fer construir un edifici annex amb garatge i dependències de servei a la planta baixa i un estudi de pintura al pis superior. Aquest espai també servia per guardar diverses col·leccions, entre les quals destacava un conjunt de rajoles catalanes.

L'any 1929, Mir va impulsar una reforma del tancament del jardí, que va ser substituït per una estructura amb arcades i una pèrgola, projectades per l'arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau. La intervenció incorporava una estètica noucentista d'inspiració italianitzant, que va donar al jardí una imatge més ordenada i ornamental. El 1933 encara es van efectuar noves modificacions, entre les quals l'obertura d'un petit portal sota les arcades.

La casa va continuar vinculada al pintor durant bona part de la seva vida i, posteriorment, a la seva vídua. L'any 1986 l'edifici va passar a ser la seu de la Unió General de Treballadors (UGT), destinació que ha mantingut després de diverses reformes i adaptacions interiors.

Actualment, la Casa Mir és un element destacat del patrimoni arquitectònic de Vilanova i la Geltrú, tant pel seu interès constructiu com per la seva vinculació amb Joaquim Mir. La seva història permet descobrir una etapa de la vida del pintor i recordar el paper que va tenir la vila en la seva trajectòria personal i artística. La combinació de casa senyorial, jardí romàntic i espais vinculats a la creació artística fa d'aquest edifici un conjunt especialment interessant dins el patrimoni local.

Més informació: Enllaç 1