Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Adreça: Plaça dels Cotxes, 3, cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia
Any de construcció: 1868
Mestre d'obres: Josep Salvany i Juncosa
Promotor: Ramon Junqué i Escofet
Estil: Neoclàssic
La Casa Junqué i Escofet és una de les residències senyorials més representatives de la Vilanova i la Geltrú del segle XIX. La seva construcció està vinculada al fenomen dels indians, els vilanovins que van emigrar a Amèrica per dedicar-se al comerç i a altres activitats econòmiques i que, després d'haver aconseguit una posició econòmica favorable, van retornar a la ciutat. Una part d'aquestes fortunes es va invertir en la construcció de grans habitatges familiars, sovint situats en places i carrers destacats, que es convertien en una mostra visible de la prosperitat assolida a ultramar.
L'edifici ocupa una parcel·la cantonera entre la plaça dels Cotxes i el carrer de Santa Eulàlia. Va ser projectat pel mestre d'obres Josep Salvany i Juncosa i construït l'any 1868 com a residència de Ramon Junqué i Escofet. La seva arquitectura segueix els principis compositius del neoclassicisme, amb una distribució ordenada, proporcions equilibrades i una ornamentació basada en elements de tradició clàssica.
La construcció presenta planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta plana i terrat a la catalana. Per damunt de la coberta sobresurten la caixa d'escala i algunes dependències auxiliars. La façana principal, oberta a la plaça dels Cotxes, s'organitza de manera simètrica en cinc eixos verticals d'obertures. Les pilastres de carreuat que delimiten els diferents trams contribueixen a donar unitat al conjunt i accentuen la verticalitat de la composició.
A la planta baixa s'hi distribueixen tres portals d'accés amb arcs de mig punt peraltats, disposats regularment, i dues finestres rectangulars amb llindes. Aquestes obertures laterals estan rematades amb frontons triangulars, un recurs ornamental d'inspiració clàssica que anticipa el llenguatge arquitectònic dels pisos superiors.
El primer pis corresponia a la planta noble de la residència i concentra alguns dels elements més destacats de l'edifici. Hi sobresurt un ampli balcó corregut, amb barana de ferro fos, que ocupa bona part de la façana principal i gira per continuar pel carrer de Santa Eulàlia. A banda i banda hi ha dues tribunes laterals que sobresurten del pla de façana i aporten volum i profunditat al conjunt. Les cinc obertures d'aquest nivell són rectangulars, estan emmarcades per motllures i presenten remats ornamentals sobre les llindes, inspirats en els entaulaments clàssics.
Al segon pis, la distribució dels balcons manté l'ordre compositiu de la façana, però amb una disposició diferent. Al centre hi ha un balcó corregut que agrupa tres obertures rectangulars, mentre que als extrems se situen dos balcons individuals. Les baranes de ferro fos segueixen el mateix criteri ornamental que les del primer nivell. Una cornisa motllurada marca la separació amb les golfes, on s'obren finestres quadrades agrupades per parelles, que donen un aspecte més lleuger a la part superior de l'edifici.
La façana es corona amb una barana que remata el terrat i que presenta, al centre, un frontó decoratiu amb les inicials «R. J.», corresponents a Ramon Junqué. També s'hi conserva la data de 1868, que recorda l'any de construcció de la casa. Aquests detalls constitueixen una referència directa al seu promotor i a l'origen de l'edifici.
En conjunt, la Casa Junqué i Escofet destaca per la regularitat de les proporcions i l'harmonia entre els elements arquitectònics i ornamentals. Les pilastres, les motllures, els frontons i les cornises defineixen el caràcter neoclàssic de la construcció, mentre que els balcons correguts, les tribunes i les baranes de ferro treballat hi afegeixen riquesa i personalitat. La seva situació en cantonada permet apreciar la continuïtat de la composició entre les dues façanes i reforça la presència urbana d'una casa concebuda per transmetre prestigi i distinció.
La història de la Casa Junqué i Escofet està estretament vinculada a la trajectòria de Ramon Junqué i Escofet (1820-1890), comerciant vilanoví que va desenvolupar una part important de la seva activitat professional a Cuba. Entre els anys 1840 i 1867 va residir a l'Havana, on es va dedicar al comerç i també a la cria de bestiar. Durant aquesta etapa va aconseguir reunir un patrimoni considerable que, després de tornar a Vilanova i la Geltrú, li va permetre promoure la construcció d'una residència d'acord amb la seva nova posició econòmica i social.
L'any 1867, Junqué va presentar a l'Ajuntament la sol·licitud per construir la casa a la plaça dels Cotxes, seguint el projecte del mestre d'obres Josep Salvany i Juncosa. Les obres es van completar el 1868, any que encara es pot llegir a la façana. La residència es va convertir en una mostra del poder econòmic que alguns vilanovins havien assolit a Amèrica i de la seva voluntat de deixar empremta a la ciutat d'origen. Durant aquella etapa, el retorn dels capitals americans va contribuir a renovar el paisatge urbà de Vilanova, amb la construcció de cases senyorials que combinaven les necessitats residencials amb una clara voluntat representativa.
Ramon Junqué no es va limitar a desenvolupar activitats comercials. També va participar en la vida pública i econòmica de la vila. L'any 1869 va ser elegit regidor de l'Ajuntament i, el 1877, va formar part de la primera junta de la Caixa d'Estalvis de Vilanova, una institució que va tenir un paper rellevant en el desenvolupament econòmic i social de la població. La seva trajectòria és un exemple de la participació dels indians retornats en les institucions i les iniciatives que van contribuir al creixement de la ciutat.
Després de la mort de Ramon Junqué, l'any 1890, la casa va deixar de tenir la funció de residència familiar. El 1892 s'hi van dur a terme obres de reforma i adequació per destinar-la a l'ensenyament. L'edifici va passar a acollir una escola dirigida per les religioses missioneres de la Immaculada Concepció, també conegudes com a Missioneres de la Puríssima Concepció. Aquest canvi d'ús va comportar modificacions en la distribució interior, especialment a la planta noble, per adaptar els espais a les necessitats de l'activitat educativa.
Un episodi destacat de la història de l'immoble és el naixement, l'any 1893, de l'artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart i Nin. Va néixer en aquesta casa quan ja havia començat la seva etapa com a centre escolar. Ricart es convertiria en una figura rellevant de l'art català del segle XX, especialment per la seva aportació al gravat i a la xilografia, i mantindria una vinculació important amb la vida cultural de Vilanova i la Geltrú.
La Casa Junqué i Escofet és també una obra representativa de la trajectòria de Josep Salvany i Juncosa (1825-1898), un dels mestres d'obres més destacats de la Vilanova del segle XIX. Nascut a la ciutat el 24 d'abril de 1825, era fill de Salvador Salvany, mestre fuster, i de Bonaventura Juncosa. Va cursar estudis de director de camins veïnals i de mestre d'obres a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Posteriorment es va establir professionalment a Vilanova, on va desenvolupar una activitat continuada durant més de quatre dècades.
Entre els anys 1855 i 1898 va intervenir en nombrosos projectes de la ciutat i també va treballar en algunes obres a Sitges. Va exercir com a director de Camins Veïnals i mestre d'obres municipal, alhora que assumia encàrrecs particulars per a famílies benestants i altres propietaris. A partir de 1880 va treballar com a ajudant de l'arquitecte municipal Bonaventura Pollés. La seva activitat va coincidir amb una etapa de creixement urbanístic i transformació arquitectònica de Vilanova, en què es van construir nous habitatges i edificis representatius i es van configurar sectors de l'eixample.
Entre les seves obres més conegudes a la ciutat hi ha la casa Samà, la casa Xicarró, la casa Soler Morell, la Casa d'Empara i la mateixa Casa Junqué i Escofet. També va participar en la configuració de l'Eixample Gumà, projectat el 1876, una actuació urbanística fonamental per al desenvolupament de Vilanova més enllà dels límits del nucli antic.
Al llarg del segle XX, la Casa Junqué i Escofet ha mantingut la seva vinculació amb l'ensenyament i ha anat adaptant els seus espais a les necessitats de les diferents etapes educatives. Des de l'any 1996 acull l'Escola El Cim, que continua desenvolupant-hi la seva activitat.
Aquesta evolució ha permès que l'edifici conservi un ús quotidià i continuï formant part de la vida de la ciutat. La seva trajectòria, des de residència d'un comerciant que havia fet fortuna a Cuba fins a centre educatiu, reflecteix els canvis socials i funcionals que han experimentat moltes de les grans cases del segle XIX. Avui, la Casa Junqué i Escofet és alhora un testimoni de l'empremta dels indians en el paisatge urbà de Vilanova i un edifici històric que ha sabut mantenir-se viu a través d'un ús diferent del que va motivar-ne la construcció.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
