Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
CASA DEL MARQUÉS DE CASTROFUERTE
Adreça: Carrer de Narcís Monturiol, 2
Any de construcció: 1883
Arquitecte: August Font i Carreras
Promotor: Pau Soler i Morell
Estil: Eclecticisme
Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
Ús original: Habitatge, cafè i fonda
Ús actual: Biblioteca Víctor Balaguer (sala de consulta) i oficines de l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural.
La Casa del Marquès de Castrofuerte és un edifici de cantonada, de planta rectangular, que ocupa una posició destacada al carrer de Narcís Monturiol. La construcció presenta planta baixa, dues plantes pis i coberta plana. La seva arquitectura respon a l'eclecticisme característic de finals del segle XIX, amb una combinació d'elements clàssics i recursos ornamentals propis d'aquell període.
La façana principal presenta una composició força simètrica, amb les obertures distribuïdes regularment. A les plantes superiors destaquen els balcons amb baranes de ferro forjat, que alternen diferents dissenys i aporten ritme i elegància al conjunt. La planta baixa ha estat modificada per adaptar-la als usos actuals, però encara conserva elements de l'accés original, emmarcat per pilastres decoratives.
Un dels aspectes més destacats de l'edifici és la decoració de les façanes. Els esgrafiats, disposats en bandes horitzontals i medallons, creen contrastos ornamentals sobre els paraments. També són remarcables les mènsules que sostenen la cornisa superior, decorades amb motius ornamentals, i la barana de coronament, amb un frontó central on apareix la data de construcció: 1883.
L'interior ha experimentat transformacions importants al llarg del temps, especialment amb la rehabilitació de l'any 2003. L'edifici es va adaptar per acollir els serveis de la Biblioteca Víctor Balaguer i el Centre de Documentació del segle XIX, amb sales de consulta, lectura i investigació, espais de catalogació, arxius i dependències de treball.
La casa va ser promoguda l'any 1883 per Pau Soler i Morell (1822-1900), un destacat empresari i comerciant vilanoví vinculat també al desenvolupament del ferrocarril. El projecte arquitectònic va ser encarregat a August Font i Carreras (1846-1924), arquitecte que va tenir una trajectòria destacada en l'arquitectura catalana de finals del segle XIX.
L'edifici es va concebre inicialment amb una funció mixta: havia de combinar habitatges amb un establiment de cafè i fonda. La seva ubicació, a prop de l'estació de ferrocarril, inaugurada el 1881, era especialment adequada per donar servei als viatgers i a les persones que arribaven a la ciutat. D'aquesta manera, la casa formava part de la transformació urbana i comercial que va experimentar aquesta zona de Vilanova durant l'expansió ferroviària.
L'any 1909, l'immoble va ser adquirit per Eduardo Jalón i Larragoiti, marquès de Castrofuerte, que el va convertir en la seva residència familiar. A la seva mort, el 1917, va deixar la propietat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, contribuint així al patrimoni de la institució.
Amb posterioritat, l'edifici va recuperar durant una etapa els usos de cafè i fonda. Finalment, l'any 2003, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en va impulsar una remodelació integral per incorporar-lo als equipaments de la Biblioteca Museu. Des d'aleshores acull la sala de consulta de la Biblioteca Víctor Balaguer i les oficines de l'Institut Municipal de Patrimoni Cultural, a més de diversos espais destinats a la conservació, catalogació i consulta de documentació històrica.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
