CASA DE SANTA TERESA
Adreça: Avinguda de Víctor Balaguer, s/n (jardins de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
Any de construcció: 1889
Arquitecte: Bonaventura Pollés i Vivó
Promotor: Víctor Balaguer
Estil: Eclecticisme
Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
Ús original: Residència de Víctor Balaguer
Ús actual: Espai vinculat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
La Casa de Santa Teresa és un edifici aïllat, envoltat de vegetació i situat al costat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La seva arquitectura presenta una combinació d'elements propis de l'eclecticisme de finals del segle XIX, amb una composició equilibrada i una decoració exterior que li dona una personalitat molt característica.
L'edifici té planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa lleugerament elevada respecte del jardí, un pis superior i terrat. Les façanes presenten una composició gairebé simètrica, amb finestres rectangulars i altres d'arc rebaixat, ulls de bou i tribunes que sobresurten del pla de façana. Una motllura horitzontal separa visualment les dues plantes principals, mentre que la part superior queda rematada per una cornisa i una barana de balustres plans.
Un dels elements més singulars és la decoració exterior formada per franges horitzontals de colors vermellosos i clars, que imiten l'aparença del maó vist. Aquest tractament dona a l'edifici un aspecte molt particular i el diferencia de les construccions més monumentals del conjunt de la Biblioteca Museu.
En una de les façanes hi destaca un bust de Santa Teresa, obra de l'escultor Francesc Pagès i Serratosa, dedicat a Teresa Cirera, mare de Víctor Balaguer. Aquest element explica l'origen del nom de la casa i constitueix un record familiar incorporat a l'arquitectura de l'edifici.
La Casa de Santa Teresa va ser projectada per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó i construïda l'any 1889, pocs anys després de la inauguració de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, l'any 1884. La seva construcció va comportar la modificació d'una part del jardí original, dissenyat pel mestre jardiner Joan Piera, per tal de disposar d'un habitatge dins el mateix recinte cultural.
L'edifici es va concebre perquè Víctor Balaguer hi pogués allotjar-se durant les seves estades a Vilanova, la ciutat amb la qual mantenia una estreta vinculació. Les plantes superiors estaven destinades a la seva residència i a l'allotjament dels convidats, mentre que la planta baixa es va començar a utilitzar com a espai annex del Museu a causa del ràpid creixement de les col·leccions. S'hi exposaven obres d'art i peces etnogràfiques que ja no tenien cabuda a l'edifici principal.
Després de la mort de Víctor Balaguer, l'any 1901, la casa va continuar vinculada a les activitats de la institució. El 1915 s'hi van fer obres per habilitar el pis superior com a residència del bibliotecari, arran de la reorganització dels serveis de la Biblioteca i el Museu. Més endavant, l'aiguat de 1923 va causar desperfectes a l'edifici i va obligar a traslladar-ne diversos objectes i pintures a les instal·lacions del Museu.
Al llarg del segle XX, la Casa de Santa Teresa va tenir diferents usos relacionats amb la vida cultural de la institució. Durant el 2026 s'hi ha dut a terme una nova actuació de rehabilitació i restauració per recuperar els espais i adaptar-los com a punt de recepció dels visitants de la Biblioteca Museu.