Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Can Pahissa, també coneguda com a Can Sebastià Soler, és una de les construccions modernistes més destacades de Vilanova i la Geltrú i un dels exemples més singulars d'aquest estil arquitectònic a la ciutat. Situada a la Rambla de la Pau, en una parcel·la cantonera amb el carrer de Soler i Morell, va ser concebuda com una residència unifamiliar envoltada de jardí. La seva arquitectura combina elements de tradició clàssica amb formes orgàniques i decoratives pròpies del Modernisme, que li donen una personalitat molt particular.
L'edifici s'organitza en una planta baixa lleugerament elevada respecte del carrer i un semisoterrani, amb una coberta plana transitable. La construcció presenta una planta gairebé quadrada i destaca per les façanes de pedra vista, de tonalitat rosada, que aporten textura i riquesa visual al conjunt. La composició exterior es distribueix en diferents nivells, amb un sòcol a la part inferior, les obertures a la zona central i un coronament superior que fa també de barana del terrat.
Les finestres són un dels elements més característics de l'edifici. Algunes presenten formes semicirculars i altres segueixen el model de finestra coronella, amb diverses obertures separades per columnes de fust llis i capitells jònics. Els arcs rebaixats, les motllures i els elements ornamentals de formigó contribueixen a donar moviment a les façanes. A la part superior, una cornisa decorada amb motius vegetals remata l'edifici abans de la barana del terrat, que combina trams d'obra amb elements de ferro.
A l'interior, un dels espais més espectaculars és el vestíbul d'entrada, concebut amb un llenguatge decoratiu molt lliure, basat en formes corbes, sinuoses i ovalades. Aquest espai condueix a una sala central de planta rectangular que articula la distribució de les diferents dependències de la casa. La sala està il·luminada per un cupulí el·líptic de vidre emplomat i vitralls policromats, que filtren la llum natural i creen un ambient especialment singular. També destaquen els arrambadors de ceràmica vidriada, les guixeries dels sostres i les fusteries decoratives, que completen la riquesa ornamental dels interiors.
La finca conserva igualment un jardí posterior, on es troba una petita torre d'inspiració naturalista, amb un mirador de formes rocalloses en què apareix el nom del propietari. Aquest element, integrat en l'espai enjardinat, reforça el caràcter modernista del conjunt i constitueix un dels seus detalls més curiosos.
La combinació de pedra, ferro, ceràmica, vidre i elements decoratius de formes orgàniques fa de Can Pahissa una obra singular dins del patrimoni arquitectònic de Vilanova. Tot i que va ser concebuda com una gran residència particular, actualment té una funció pública i forma part de la xarxa de centres cívics de la ciutat.
La casa va ser promoguda per Sebastià Soler i Miró, un vilanoví que va emigrar a Xile, on va desenvolupar diversos negocis relacionats amb el comerç de la fusta, el guano i altres activitats comercials i marítimes, que li van permetre reunir una important fortuna. Després de tornar a Vilanova, va decidir construir una residència familiar que reflectís la seva posició econòmica i que disposés d'un habitatge principal i un jardí de dimensions considerables. Per aquest motiu, Can Pahissa també és coneguda com la Casa de l'Indiano.
El projecte de la finca va passar per diferents propostes abans d'arribar a la construcció definitiva. L'any 1915, Sebastià Soler va encarregar un primer projecte a l'arquitecte Josep Font i Gumà, que no es va arribar a executar. Posteriorment, el 1917, el mestre d'obres Gaietà Miret va elaborar una segona proposta per construir dues cases dins la mateixa finca, que tampoc va prosperar. Finalment, l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, que aleshores ja desenvolupava la seva activitat professional a la ciutat i que des de 1917 exercia com a arquitecte municipal, va redactar el projecte definitiu l'any 1921.
Un detall especialment interessant és que el jardí i la seva torre-font són anteriors a l'habitatge actual. La inscripció «Colònia S. Soler 1916», que es conserva a la construcció del jardí, permet situar-ne l'origen en aquell any. Aquesta torre, realitzada amb pedra natural sense treballar i elements decoratius d'inspiració naturalista, és un dels testimonis més singulars de la primera etapa de la finca. La casa es va anar construint entre 1916 i 1921, tot i que el projecte definitiu correspon a aquest darrer any.
L'habitatge va continuar en mans de la família Soler fins a la dècada de 1960. Amb el pas dels anys, la finca va perdre la seva funció residencial original i, l'any 1983, va ser adquirida per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L'any següent s'hi van dur a terme obres de restauració i adequació dirigides per l'arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas, amb la voluntat de recuperar l'edifici i adaptar-lo a un ús públic. L'any 1985 es va inaugurar com a Casal Municipal d'Avis, una funció que va mantenir durant una etapa important de la seva trajectòria.
Posteriorment, Can Pahissa es va incorporar a la xarxa de centres cívics municipals, convertint-se en un espai destinat a acollir entitats, associacions i activitats de caràcter social i cultural. Aquesta nova funció ha permès mantenir viu l'edifici i integrar-lo en la vida quotidiana de la ciutat, alhora que es conserva com un dels testimonis més valuosos de l'arquitectura modernista vilanovina.
Un detall patrimonial destacat
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
