Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Adreça: Carrer dels Caputxins, 25-27
Any de construcció: 1884
Mestre d'obres: Francisco Bueno Roig
Promotor: Joan Roig i Serra
Estil: Romanticisme neoclàssic
Can Roig, també coneguda com a Casa Milà, és un edifici residencial construït l'any 1884 al carrer dels Caputxins, en una zona vinculada al creixement de l'eixample de Vilanova i la Geltrú durant la segona meitat del segle XIX. Va ser promogut per Joan Roig i Serra i projectat pel mestre d'obres Francisco Bueno Roig. La construcció destaca per la composició ordenada de la façana, la simetria de les obertures i una ornamentació que combina elements de tradició clàssica amb el gust decoratiu del romanticisme.
L'edifici, situat entre mitgeres, presenta una estructura formada per planta baixa, entresol, dues plantes superiors i un àtic-estudi reculat respecte del pla de la façana principal. Aquesta distribució permet diferenciar els espais de la planta baixa, vinculats originàriament a l'activitat comercial, de les dependències residencials dels pisos superiors. La composició exterior segueix una disposició regular, amb els balcons i les obertures organitzats en eixos verticals que donen unitat al conjunt.
A la planta baixa, l'element més destacat és el portal central d'entrada, resolt amb un arc de mig punt i decorat amb motius florals. A la part superior hi figuren les inicials del promotor, Joan Roig i Serra, un detall que identifica la persona que va impulsar la construcció de l'immoble. A banda i banda del portal s'obren les entrades i les obertures corresponents als antics locals comercials, que reflecteixen la combinació habitual d'usos residencials i comercials en els edificis de l'eixample.
El primer pis presenta un balcó corregut amb una barana de ferro forjat que ocupa bona part de l'amplada de la façana. Aquest element dona continuïtat horitzontal a la composició i destaca sobre el parament decorat. Al segon pis, en canvi, s'hi disposen tres balcons independents, que mantenen l'ordre i la simetria de les plantes inferiors. La diferència en la configuració dels balcons contribueix a establir una jerarquia entre els nivells de l'edifici.
La façana està arrebossada i pintada amb un acabat que imita els carreus de pedra. Les sanefes, les motllures i els altres elements ornamentals aporten riquesa decorativa sense alterar l'equilibri general de la composició. El coronament està format per una cornisa i una barana de terrat, amb un frontó central on es conserva la data de construcció, 1884. Tant aquesta inscripció com les inicials situades sobre el portal reforcen el caràcter representatiu de la casa i la vinculació directa amb el seu promotor.
Més enllà de l'aspecte exterior, Can Roig conserva elements interiors d'interès que permeten apreciar la qualitat dels acabats originals. Entre aquests destaquen les guixeries decoratives, els treballs de fusteria policromada, els papers pintats, els mosaics hidràulics i les baranes de ferro fos. Aquests elements formaven part d'un programa decoratiu pensat per donar personalitat a les diferents estances i reflectir el gust i la posició social dels propietaris.
Un dels espais més destacats és l'escala principal, amb graons de marbre i una estructura resolta amb volta a la catalana. Les dependències de les plantes superiors també conserven bona part de la decoració de l'època, fet que permet valorar no només la façana, sinó també la concepció interior de l'habitatge. En conjunt, l'edifici és un exemple significatiu de l'arquitectura residencial vilanovina de finals del segle XIX, en què l'ordre neoclàssic conviu amb una ornamentació més elaborada i amb l'ús de materials i acabats propis de les cases burgeses.
La construcció de Can Roig està vinculada a Joan Roig i Serra, propietari rural i promotor de l'edifici. Els plànols del projecte, signats pel mestre d'obres Francisco Bueno Roig l'abril de 1884, documenten les característiques de la construcció. Les obres es van completar aquell mateix any, tal com recorda la data que figura al coronament de la façana.
Joan Roig i Serra va tenir també una presència destacada en la vida cultural i econòmica de Vilanova. Era col·laborador del diari de Vilanova i va exercir com a comptador de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Va ser, a més, pare de l'advocat Josep Roig Ventosa i oncle de l'enginyer agrònom Joan Ventosa Roig.
La seva activitat i els seus interessos econòmics també han quedat reflectits en un dibuix al·legòric conservat per la família Milà. L'obra incorpora representacions relacionades amb el comerç, l'agricultura i la navegació, tres àmbits que evoquen les activitats econòmiques del període. Segons la informació disponible, podria haver estat realitzada per José Ventosa i Roig l'any 1896. Aquest document constitueix un testimoni complementari per conèixer l'entorn econòmic i familiar relacionat amb la casa.
Al llarg dels anys, l'edifici va experimentar algunes modificacions per adaptar-se a les necessitats dels seus ocupants. Una de les intervencions documentades correspon al juny de 1928, quan Feliu Roig i Ventosa va presentar una sol·licitud d'obres per transformar una finestra de l'immoble del número 25 en una porta d'entrada. Aquesta actuació evidencia els canvis que es van anar introduint en la configuració original de la planta baixa.
Un dels episodis més singulars de la història de Can Roig és la seva vinculació amb els primers passos de la radiodifusió a Vilanova i la Geltrú.
Durant la fira de novembre de 1932, Josep M. Cucurella i Xicola, amb la col·laboració de Joaquim Muntaner i Carbonell, va dur a terme les primeres emissions radiofòniques de la ciutat des de l'entresol de l'edifici. Aquelles experiències inicials van obrir el camí a la creació, l'any 1934, de l'emissora EAJ-35, considerada la primera de Vilanova i la Geltrú.
Posteriorment, l'emissora va traslladar les seves emissions a la Rambla Principal, número 15, però els seus inicis continuen vinculats a Can Roig. Aquest episodi afegeix un valor històric particular a l'edifici, que no només representa una etapa de l'arquitectura residencial de la ciutat, sinó que també va formar part dels primers assajos d'un mitjà de comunicació que acabaria transformant la vida quotidiana de la societat.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
