Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Adreça: Carrer del Comerç, 2, cantonada amb la plaça de les Cols
Època de construcció: Finals del segle XVIII
Promotor: Llorenç de Cabanyes i Fuster
Estil: Arquitectura residencial de finals del segle XVIII, amb decoració interior neoclàssica i romàntica
Can Cabanyes és una de les antigues residències senyorials més representatives de Vilanova i la Geltrú. Situada al nucli antic, a la cantonada del carrer del Comerç amb la plaça de les Cols, és un exemple de les grans cases familiars que van construir les famílies benestants de la vila durant els segles XVIII i XIX, en una època de prosperitat econòmica vinculada principalment al conreu de la vinya i al comerç del vi i dels aiguardents.
L'edifici va ser construït a finals del segle XVIII per iniciativa de Llorenç de Cabanyes i Fuster com a residència familiar. Al llarg dels anys ha experimentat diverses reformes i ha acollit diferents activitats, fet que ha modificat parcialment la seva distribució original. Malgrat aquestes transformacions, encara conserva elements arquitectònics i decoratius de gran interès, especialment a les estances interiors.
L'immoble consta de planta baixa, dos pisos i golfes, sota una coberta de dos vessants. A la part central hi ha un terrat, mentre que la caixa d'escala sobresurt del volum principal i queda rematada per una torratxa.
La façana del carrer del Comerç presenta una composició regular de tres eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'hi troba el portal principal, que dona accés al vestíbul i a l'escala interior. La cantonada amb la plaça de les Cols està reforçada amb una peça de pedra que enllaça visualment les dues façanes. Aquesta segona façana és més extensa i s'organitza en cinc eixos d'obertures, mantenint la regularitat del conjunt.
A la planta baixa, el portal d'entrada comparteix espai amb altres obertures rematades amb arcs rebaixats. Al primer pis, que corresponia a la planta noble de la casa, destaquen els balcons rectangulars amb baranes de ferro. Un d'ells és corregut, gira la cantonada i s'estén per la façana de la plaça de les Cols. En un dels extrems d'aquesta façana també hi ha una petita tribuna amb estructura de fusta. Un detall ornamental singular són les rajoles amb dibuixos geomètrics que decoren la part inferior de les lloses dels balcons.
Al segon pis, les obertures són més petites i discretes, mentre que a les golfes s'obren finestres ovalades, conegudes com a ulls de bou. Una cornisa de pedra motllurada remata la part superior de les façanes i completa la composició de l'edifici.
Un dels principals atractius patrimonials de Can Cabanyes es troba a l'interior. Les sales més representatives conserven una part important de la decoració artística del segle XIX, formada per pintures murals a les parets i als sostres. Aquestes composicions combinen motius ornamentals amb escenes figuratives de temàtica mitològica i bíblica, seguint l'estètica neoclàssica pròpia de l'època. En la seva realització hi van intervenir diversos pintors i decoradors, entre els quals destaquen Tomàs Solanes i Pau Rigalt i Fargas.
La sala noble és especialment notable per la riquesa decorativa, amb pintures murals, relleus i acabats daurats que reflecteixen el caràcter representatiu d'aquest espai dins la casa. També cal destacar el dormitori amb alcova vinculat a Manuel de Cabanyes, on es conserva part de la decoració dels espais privats de la família.
Les pintures de Pau Rigalt, que va intervenir especialment en aquesta estança, combinen referències clàssiques amb recursos ornamentals propis de la sensibilitat romàntica. El conjunt permet imaginar com eren les habitacions d'una família acomodada de Vilanova entre finals del segle XVIII i el segle XIX, quan la residència familiar també era una mostra de prestigi social i cultural.
La trajectòria de Can Cabanyes està estretament vinculada a l'ascens econòmic i social d'una família que va fer fortuna amb el comerç del vi i els aiguardents. Els seus orígens a Vilanova es remunten a l'any 1755, quan Llorenç de Cabanyes i Boet, procedent d'una família d'Argentona, al Maresme, es va casar amb Mariana Fuster i Garí, hereva de Josep Fuster, un dels propietaris més benestants de la vila.
D'aquest matrimoni va néixer Llorenç de Cabanyes i Fuster (1758-1814), que es convertiria en un destacat comerciant de vins i aiguardents. La seva activitat li va permetre reunir un patrimoni important, amb propietats repartides pel Garraf i el Penedès. Entre les seves adquisicions hi havia la masia d'en Cabanyes, que va comprar l'any 1790 i que posteriorment esdevindria una de les residències més representatives de la família.
A finals del segle XVIII, Llorenç de Cabanyes i Fuster va impulsar la construcció d'una casa familiar al centre de Vilanova, a la confluència del carrer del Comerç amb la plaça de les Cols. L'edifici es va aixecar sobre uns terrenys on anteriorment hi havia diverses cases petites i de dimensions desiguals, propietat del seu avi matern, Josep Fuster.
La finca també incloïa l'immoble situat al número 3 de la plaça de les Cols, que probablement es destinava a dependències auxiliars de la residència, com ara els espais de servei i la cuina. Les inicials de Llorenç de Cabanyes i Fuster encara es poden veure gravades a la clau de l'arc del portal principal del carrer del Comerç, un detall que identifica el promotor de la casa.
Durant el segle XIX, la residència va adquirir una dimensió artística destacada. Les estances principals es van decorar amb pintures murals de temàtica mitològica i bíblica, acompanyades de motius ornamentals d'inspiració clàssica. En aquests treballs van participar Tomàs Solanes i Pau Rigalt i Fargas (1778-1845), pintor i decorador que va tenir un paper especialment important en la sala noble i en altres espais interiors.
L'obra de Rigalt combina l'elegància de les formes neoclàssiques amb una sensibilitat decorativa pròpia del període romàntic. La seva vinculació amb Vilanova es va veure afavorida pel fet que, durant la Guerra del Francès, va establir-se a la ciutat, on va desenvolupar diversos encàrrecs artístics.
Can Cabanyes és coneguda també com la Casa del Poeta Cabanyes perquè aquí va néixer, l'any 1808, Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833), fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster. Va ser una de les figures destacades del romanticisme literari del segle XIX. Tot i que va escriure principalment en castellà, la seva poesia reflecteix les inquietuds intel·lectuals i literàries del romanticisme europeu.
La casa conserva el dormitori amb alcova que se li atribueix, així com part de la decoració artística de les estances que van formar part del seu entorn familiar durant la infantesa. Aquests espais contribueixen a mantenir viu el record del poeta i la seva vinculació amb la ciutat.
Un altre membre de la família relacionat amb l'edifici va ser Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), pintor vilanoví que hi va residir. La seva trajectòria forma part de la història cultural dels Cabanyes, una família que, a més de la seva activitat econòmica, va tenir una presència destacada en la vida artística i intel·lectual de Vilanova i la Geltrú.
Durant el segle XX, Can Cabanyes va experimentar diverses modificacions per adaptar-se a nous usos. L'any 1932, Roser Santacana, vídua de Cabanyes, va encarregar a l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez l'obertura de tres nous portals a la planta baixa de la façana de la plaça de les Cols. Aquesta intervenció va alterar parcialment la configuració original d'aquest nivell.
Amb el pas dels anys, l'edifici va acollir diferents activitats i entitats. Entre aquestes hi havia el Gremi de Constructors, que hi va tenir la seu fins als anys noranta. D'aquesta manera, la casa va anar perdent progressivament la seva funció residencial original.
La memòria de Manuel de Cabanyes, però, ha continuat molt present en la història de l'immoble. A la façana de la plaça de les Cols hi havia una placa commemorativa que recordava que el poeta hi havia nascut, posteriorment substituïda per una nova placa de marbre negre.
L'any 1953, amb motiu del trasllat de les despulles de Manuel de Cabanyes a Vilanova i la Geltrú, la comitiva fúnebre va fer una parada davant la casa natal del poeta. L'acte va representar un homenatge a la seva figura i al vincle que mantenia amb la ciutat.
Avui, Can Cabanyes continua sent un testimoni destacat de la història de les famílies benestants de Vilanova i la Geltrú. La seva arquitectura, les pintures murals i els espais interiors conservats permeten descobrir com eren les grans residències familiars dels segles XVIII i XIX i entendre el paper que aquestes cases tenien com a símbol de prestigi econòmic, social i cultural.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
