Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un dels edificis culturals més emblemàtics de Vilanova i la Geltrú i una de les primeres institucions concebudes a Catalunya per reunir en un mateix espai una biblioteca pública i un museu d'art. Situada a l'avinguda que porta el nom del seu fundador, a prop de l'estació de ferrocarril, destaca tant pel seu valor arquitectònic com per la importància de les col·leccions bibliogràfiques i artístiques que conserva. La seva construcció respon a la voluntat de crear un autèntic temple del coneixement, obert a la ciutadania i destinat a preservar i difondre la cultura.
L'edifici original, projectat pel mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet i inaugurat l'any 1884, presenta una arquitectura de caràcter monumental que combina referències clàssiques amb elements ornamentals d'inspiració neogrega i neoegípcia. Es tracta d'una construcció aïllada, envoltada d'un jardí delimitat per una reixa de ferro, amb parterres i espais enjardinats que contribueixen a donar-li un caràcter representatiu. El conjunt forma un petit recinte cultural juntament amb la propera Casa Teresa, edifici que també està vinculat a la història de la institució.
La planta original té forma de T, tot i que les ampliacions posteriors han anat modificant-ne la distribució i el volum exterior. La major part de les dependències es desenvolupa en una sola planta, mentre que el cos central posterior disposa d'un nivell superior. Les cobertes combinen teulades a quatre vessants, terrats plans i voltes de canó rebaixades. A la intersecció dels diferents cossos destaca una cúpula semiesfèrica aixecada sobre un tambor cilíndric i una base octogonal, que esdevé un dels elements més característics de la silueta de l'edifici.
La façana principal és especialment singular per la seva composició simètrica, inspirada en l'arquitectura dels temples clàssics. El cos central sobresurt respecte de les ales laterals i forma un pòrtic d'entrada avançat, coronat per un frontó circular amb relleus ornamentals. Els laterals presenten una successió de finestres allindanades, separades per pilastres amb capitells de formes campaniformes. Els paraments estan decorats amb esgrafiats i una cornisa perimetral amb motius vegetals i palmetes que unifica visualment tota la construcció.
El programa decoratiu incorpora diferents referències a l'antiguitat clàssica i a l'art egipci, amb elements com antefixes, tríglifs i altres motius simbòlics que reforcen la voluntat de donar a l'edifici una imatge de solemnitat i permanència. Aquesta combinació d'estils és característica de l'eclecticisme arquitectònic del segle XIX, que recuperava formes de diferents períodes històrics per crear edificis representatius de les institucions públiques i culturals.
Al pòrtic d'entrada hi ha dues escultures que contribueixen a donar significat històric i cultural al conjunt. Una representa el poeta vilanoví Manuel de Cabanyes, obra de l'escultor Josep Campeny, instal·lada el 1890 segons la cronologia més habitual; l'altra representa l'arquebisbe Francesc Armanyà, realitzada per Manuel Fuxà i col·locada l'any 1887. També cal destacar els esgrafiats de les façanes, obra de Josep Mirabent i Gatell, que completen la decoració exterior i aporten una gran riquesa ornamental als murs.
L'interior s'organitza al voltant d'una rotonda central de planta circular, que actua com a espai de distribució i comunica amb les diferents sales de la biblioteca i del museu. Aquesta disposició respon a la concepció original de l'edifici, en què els usos bibliotecaris i museístics comparteixen un mateix espai arquitectònic, però mantenen àmbits diferenciats. La rotonda constitueix el centre visual i funcional de la institució i permet entendre l'organització general del conjunt.
La biblioteca històrica ocupa un dels espais més representatius. Concebuda com una sala monumental de consulta i lectura, conserva el caràcter de les antigues biblioteques del segle XIX, amb prestatgeries, mobiliari i elements decoratius que evoquen la seva funció original. Al seu voltant s'organitzen les sales destinades a les col·leccions artístiques, que permeten recórrer diferents àmbits de la història de l'art i de les arts decoratives.
Entre els espais interiors també destaca el Saló Silvela, incorporat arran de les ampliacions posteriors i destinat a usos expositius i representatius. Els interiors conserven paviments hidràulics i de marbre, guixeries ornamentals, motllures i elements de fusteria que reflecteixen el gust decoratiu de l'època. També són interessants les estructures metàl·liques i les encavallades amb arcs rebaixats, que posen de manifest la incorporació de nous sistemes constructius industrials a una arquitectura que encara manté molts recursos tradicionals.
La il·luminació va tenir un paper especialment important en el projecte original. Algunes sales disposen d'obertures zenitals que permeten l'entrada de llum natural des de les cobertes, una solució especialment adequada per als espais museístics i bibliotecaris. La combinació de llum superior, espais amplis i distribució ordenada contribueix a crear un ambient adequat tant per a la consulta dels llibres com per a l'exposició de les obres d'art.
La façana posterior presenta un tractament més discret que la principal, amb una composició més austera i poques obertures. L'accés queda lleugerament endinsat respecte del pla del mur i està delimitat per pilars i obertures laterals. A la planta superior destaca un balcó central flanquejat per finestres amb baranes de maó de dibuix geomètric, mentre que a la part alta hi ha petites obertures de ventilació situades sota la cornisa.
En conjunt, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer és una construcció singular en què l'arquitectura, la decoració i la funcionalitat es van concebre per transmetre una mateixa idea: la cultura i el coneixement com a patrimoni compartit. La seva imatge de temple clàssic, la riquesa dels espais interiors i la diversitat de les col·leccions que conserva la converteixen en un dels equipaments culturals més importants del patrimoni de Vilanova i la Geltrú.
La creació de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va ser una iniciativa personal de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), escriptor, historiador i polític català, que va voler oferir a Vilanova i la Geltrú una institució cultural de caràcter públic, amb una biblioteca i un museu oberts a tothom. La iniciativa va néixer també com a mostra d'agraïment a la ciutat, que l'havia escollit reiteradament com a diputat a Corts. La seva intenció era posar a disposició de la ciutadania els llibres, les obres d'art i els objectes que havia anat reunint al llarg de la seva vida, i convertir-los en un patrimoni accessible per a les generacions futures.
Per fer realitat el projecte, l'industrial Francesc Gumà i Ferran va cedir els terrenys necessaris l'any 1881, en una zona situada a prop de l'estació de ferrocarril, que aleshores representava un dels sectors d'expansió i modernització de la ciutat. L'1 de gener de 1882 es va col·locar la primera pedra i es van iniciar les obres segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet. L'edifici es va concebre des del primer moment com una construcció específica per a usos culturals, amb dues ales simètriques destinades respectivament a biblioteca i museu, unides per un espai central coronat per una cúpula. Aquesta concepció arquitectònica, poc habitual en aquell moment, va convertir la institució en un dels primers equipaments de Catalunya construïts expressament per conservar i exposar col·leccions obertes al públic.
La inauguració oficial va tenir lloc el 26 d'octubre de 1884, en un acte que va representar un esdeveniment destacat per a la vida cultural de Vilanova. La data encara es recorda en una làpida situada a la façana principal. Des dels primers anys, el museu va anar ampliant els seus fons gràcies a les donacions de particulars i a les aportacions de diferents personalitats vinculades al món de la cultura, les arts i la política.
L'edifici va experimentar diverses ampliacions per donar resposta al creixement de les col·leccions. L'any 1887 es va dur a terme una primera intervenció dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó. Posteriorment, entre 1920 i 1930, es va executar una nova ampliació sota la direcció de Josep Maria Miró i Guibernau, que va incorporar nous espais expositius i va modificar parcialment la distribució original. Aquestes actuacions van permetre adaptar l'equipament a les necessitats d'una institució que, amb el pas dels anys, havia anat adquirint una dimensió molt superior a la prevista inicialment.
També es va completar progressivament el programa escultòric de la façana. L'any 1887 s'hi va instal·lar l'escultura de l'arquebisbe Francesc Armanyà, obra de Manuel Fuxà, i el 1893 s'hi va col·locar la del poeta Manuel de Cabanyes, realitzada per Josep Campeny. Ambdues figures representen personalitats destacades de la història cultural de Vilanova i la Geltrú i reforcen el caràcter commemoratiu de l'edifici.
Al llarg del segle XX, la Biblioteca Museu va continuar rebent obres d'art, llegats i donacions que van enriquir notablement les seves col·leccions. Paral·lelament, s'hi van efectuar diverses obres de conservació i modernització. L'any 1951 es va reformar la pinacoteca segons el projecte de l'arquitecte Alexandre Ferrant i Vázquez. El 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de Jordi Ambros i Monsonis, i el 1981 l'Ajuntament va impulsar noves actuacions de reforma i condicionament. L'any 1983 es va restaurar la biblioteca històrica segons el projecte de l'arquitecte Yago Bonet i Correa. Més endavant, el 1996, es va executar una nova ampliació projectada per Miquel Orriols i Mas i Óscar Valverde i Moline, que va permetre adequar els espais a les necessitats museístiques contemporànies.
El reconeixement institucional de la Biblioteca Museu també ha anat augmentant amb el temps. L'edifici va ser declarat Monument Historicoartístic l'any 1962, una protecció que actualment correspon a la categoria de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). L'any 1998 es va incorporar com a secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya, reforçant la seva vinculació amb les grans institucions museístiques del país. Finalment, el 2019 va obtenir la distinció de Museu d'Interès Nacional, en reconeixement a la seva trajectòria històrica, la singularitat de les seves col·leccions i el seu valor patrimonial.
En els darrers anys s'han continuat desenvolupant actuacions per preservar l'edifici i recuperar-ne els elements originals. L'any 2009 es van rehabilitar les façanes i, més recentment, s'han dut a terme treballs de restauració de la cúpula i dels seus revestiments. Durant el 2026 també s'ha impulsat la restauració de les pintures murals de l'interior de la cúpula del vestíbul, obra de Josep Sugrañes, amb l'objectiu de recuperar la decoració original de la rotonda. Aquesta intervenció, que dona continuïtat als treballs de conservació dels retrats i quadres de personatges il·lustres realitzats els anys 2023 i 2024, contribueix a preservar un dels espais més representatius de la institució.Les col·leccions de la Biblioteca Museu
Un dels grans valors de la institució és la diversitat i la qualitat dels seus fons, que permeten fer un recorregut per diferents períodes de la història de l'art, la cultura i les civilitzacions. La col·lecció inicial va partir dels llibres i objectes artístics reunits per Víctor Balaguer, però es va enriquir ràpidament amb donacions i llegats de particulars, artistes i col·leccionistes.
La biblioteca històrica conserva més de 22.000 volums i constitueix un dels fons bibliogràfics del segle XIX més importants de Catalunya. Hi ha llibres d'història, literatura, ciències, filosofia i altres disciplines, a més de publicacions periòdiques, manuscrits i documents de gran interès. Aquest conjunt reflecteix els amplis interessos intel·lectuals de Víctor Balaguer i la seva voluntat de posar el coneixement a l'abast de tothom.
La col·lecció artística reuneix obres de diferents corrents i períodes, amb una presència destacada de la pintura catalana del Romanticisme, el Realisme i el Simbolisme. S'hi poden contemplar treballs d'artistes com Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir i Xavier Nogués, entre molts altres. Aquest fons permet seguir l'evolució de la pintura catalana des del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX i constitueix un testimoni important de la transformació artística del país.
Un altre conjunt de gran interès és el dipòsit històric de pintura barroca procedent del Museo del Prado, que inclou una vintena de pintures d'artistes espanyols i europeus. Aquestes obres van arribar a Vilanova en el marc d'una política de dipòsits impulsada per facilitar l'accés a les grans col·leccions artístiques fora de Madrid i avui formen part dels atractius destacats del museu.
També cal esmentar les col·leccions arqueològiques i etnogràfiques, que conserven peces procedents de diferents cultures i civilitzacions, amb objectes d'Egipte, Filipines, la Xina, el Japó i Amèrica precolombina. La col·lecció egípcia té un valor especial, ja que va ser la primera d'aquestes característiques formada a Catalunya i inclou una mòmia infantil, una de les peces més conegudes del museu.
El conjunt es completa amb col·leccions d'arts decoratives, escultura, mobiliari i objectes històrics que permeten entendre l'amplitud dels interessos del fundador i dels diferents donants que han contribuït a enriquir la institució.
Un edifici amb vocació de temple del saber
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer amb una idea avançada per al seu temps: reunir en un mateix edifici una biblioteca pública i un museu, de manera que els llibres, les obres d'art i els objectes històrics poguessin ser coneguts i estudiats per tota la població. Aquesta concepció explica tant la distribució arquitectònica com el caràcter monumental de la construcció.
El lema llatí Surge et Ambula, que significa «Aixeca't i camina», presideix la façana i resumeix simbòlicament aquesta voluntat de transmetre coneixement, cultura i progrés. No es tractava simplement de crear un espai per guardar llibres i obres d'art, sinó d'establir una institució que contribuís a l'educació i al desenvolupament cultural de la societat.
Avui, més de 140 anys després de la seva inauguració, la Biblioteca Museu continua sent una de les institucions patrimonials més importants de Vilanova i la Geltrú. La combinació d'un edifici arquitectònicament singular, una biblioteca històrica de gran valor i unes col·leccions artístiques i arqueològiques molt diverses la converteixen en una visita imprescindible per conèixer la història cultural de la ciutat i el llegat d'un dels seus personatges més il·lustres.
Entrada general: 5 €
Entrada reduïda: 2,5 € (cal acreditar)
Infants de 4 a 11 anys; estudiants fins a 25 anys; persones jubilades i pensionistes; persones en situació d’atur; famílies nombroses, monoparentals i monomarentals; titulars del Carnet Jove i del Carnet +25; titulars de la Targeta Activa.
Amb el carnet de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, entrada 2x1.
Grups amb un mínim de 10 persones sense visita comentada (cal fer reserva prèvia).
Entrada gratuïta (cal acreditar)
Tots els dijous tarda (19-21 h) i el primer diumenge de cada mes.
Infants fins a 3 anys; membres de l’ICOM; personal docent; membres del Club Super3 (màxim 4 súpers per adult amb vincle familiar); Amics de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer; Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Amics del Museu del Ferrocarril de Catalunya; membres del Consorci per a la Normalització Lingüística i del Voluntariat per la Llengua; titulars de la targeta Acreditativa de la Discapacitat de la Generalitat de Catalunya (en cas de barem de tercera persona reconegut, l’acompanyant entra també gratuïtament); titulars del carnet UPC, Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona; membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya; informadors de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya; guies oficials de turisme; titulars del carnet de premsa.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
