DESCRIPCIO. RECURREGUT
La ciutat de Vilanova i la Geltrú és el principal nucli de població, tot i que el terme també inclou masies disperses, petits agrupaments d’habitatges i nombroses urbanitzacions. Algunes d’aquestes zones han adoptat el nom de masos o propietats rurals preexistents, com la Masia d’en Cabanyes, el Pi Torrat, el Racó de Santa Llúcia, l’Aragai i la Torre del Veguer.
La Vilanova i la Geltrú actual és el resultat d'una llarga evolució econòmica i social. L'agricultura i la pesca van ser durant segles les principals activitats dels seus habitants, fins que el comerç marítim del segle XVIII va impulsar el creixement de la població. Més endavant, durant el segle XIX i els primers anys del XX, la indústria tèxtil va adquirir un paper destacat. La instal·lació de la fàbrica Pirelli va reforçar encara més el caràcter industrial de la ciutat i va contribuir decisivament al seu desenvolupament. Paral·lelament, Vilanova també va començar a posar en valor els seus atractius paisatgístics i patrimonials, obrint-se progressivament al turisme.
Un bon punt de partida per conèixer la ciutat és recórrer la seva façana marítima, des del turó de Sant Gervasi fins a la zona de Sant Cristòfol. Aquest passeig permet descobrir fins a quin punt la història de Vilanova ha estat vinculada al mar. A l'extrem de ponent del passeig de Ribes Roges hi ha el poblat ibèric d'Adarró, un dels testimonis més antics de l'ocupació humana del municipi. Els estudis arqueològics indiquen que aquest assentament va estar habitat entre els segles VI i I aC i que disposava d'un port des del qual s'enviaven ceràmiques a diferents indrets de la Mediterrània. Posteriorment, al segle II aC, també s'hi va establir població romana. Actualment encara s'hi conserven diversos murs de pedra que permeten fer-se una idea de com s'organitzava l'antic poblat.
Des d'Adarró s'arriba al passeig i al barri residencial de Ribes Roges, conegut per les seves cases modernistes construïdes a principis del segle XX com a residències d'estiueig. Entre els elements més singulars hi ha la torre de Ribes Roges, aixecada l'any 1850. És l'única que es conserva de les tres torres que formaven part de l'últim recinte fortificat de la zona marítima de Vilanova. Actualment acull un espai dedicat a l'art, on es pot conèixer una interpretació del món mariner realitzada per l'artista Josep Guinovart.
El recorregut continua pel passeig del Carme, una de les zones més concorregudes de la ciutat, amb terrasses, bars, restaurants, el parc de Ribes Roges i el port esportiu. A l'encreuament amb la Rambla es troba el monument a Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya i fill il·lustre de Vilanova, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.
A partir d'aquest punt, el paisatge urbà adquireix un caràcter més mariner. Hi destaquen edificis com la Casa del Mar, amb els seus grans finestrals en forma d'arc, i ca la Fassina, una antiga casa de pescadors fàcilment identificable pel porxo sostingut per unes grans bigues. Seguint el passeig Marítim s'arriba al port pesquer, un dels més importants de Catalunya tant pel nombre d'embarcacions com per l'activitat de captura. Una bona ocasió per observar la vida quotidiana del port és contemplar l'arribada de les barques de pesca, habitualment a les vuit del matí i a les tres de la tarda.
Al costat de la pujada de Sant Cristòfol s'aixeca el far, que encara orienta les embarcacions i que també acull el Museu del Mar. Des d'aquí es pot pujar fins al turó, on es conserven diverses cases senyorials i l'ermita de Sant Cristòfol, un temple senzill i auster d'origen medieval, documentat des del segle XIII. Al costat de l'ermita hi ha la casa on va viure i morir Eugeni d'Ors, escriptor i filòsof destacat del Noucentisme.
De tornada cap al monument a Francesc Macià, el recorregut pot continuar per la Rambla, el gran eix comercial i social de Vilanova, que s'estén al llarg de més d'un quilòmetre. Al seu entorn es poden contemplar nombroses cases senyorials, algunes d'estil modernista, com can Pahissa, situada a tocar de la via del tren. En arribar a l'avinguda de Jaume Balmes comença el tram de la Rambla reservat als vianants, on les façanes dels edificis recorden l'esplendor econòmica que va viure la ciutat durant el segle XIX. Entre aquestes construccions destaca la Casa Magriñà, també coneguda com a Casa Renard.
A l'altura de l'avinguda de Francesc Macià es pot fer una petita desviació per visitar el Mercat Central, un equipament comercial amb més de mig segle d'història que forma part de la vida quotidiana de la ciutat.
Molt a prop de la Rambla hi ha la plaça de la Vila, un dels espais més representatius de Vilanova. Al centre s'hi troba el monument a Josep Tomàs Ventosa i Soler (1797-1874), un vilanoví que va fer fortuna a Amèrica i que va tenir un paper important en la transformació urbanística de la població. Ventosa va adquirir els terrenys i els edificis de l'antic convent dels caputxins, afectats per les lleis de desamortització de 1845. Aquesta operació va permetre ampliar la Rambla, prolongar els carrers dels Caputxins i de Sant Sebastià i obrir el carrer de Francesc Macià i la mateixa plaça. En aquest entorn sobresurten dos edificis destacats: la Casa de la Vila i la Casa Olivella.
Seguint la Rambla en direcció al centre històric s'arriba a la plaça de les Neus, on es troba l'església de Sant Antoni Abat, dedicada als patrons de Vilanova: sant Antoni Abat i la Mare de Déu de les Neus. A la façana destaca el gran rosetó amb vitrall dissenyat per l'artista Enric Cristòfol Ricart. A la part posterior del temple es pot observar la façana de Sant Antoni, corresponent a una construcció de l'any 1699. Un dels elements més singulars del conjunt és el campanar, una torre de pedra de 52 metres d'alçada construïda el 1736. La seva separació respecte de l'església i la lleugera inclinació li confereixen una aparença especialment característica.
Des de la plaça de les Neus, el carrer de Sant Gregori condueix fins a la plaça de les Cols, un espai on conflueixen diversos carrers del centre antic. Entre aquests destaca el carrer dels Caputxins, que continua sent un dels principals eixos comercials de la ciutat. A la plaça es poden veure la Casa Cabanyes i l'edifici del Foment Vilanoví, dues construccions representatives de la vida social i cultural local.
Pel carrer del Comerç s'arriba a la plaça de Pau Casals, on antigament hi havia l'Ajuntament de Vilanova. Des d'aquest punt, a la propera plaça de la Diputació, ja es pot veure can Papiol, una gran casa senyorial que actualment acull el Museu Romàntic. La visita permet descobrir com era la vida d'una família benestant de la Vilanova del segle XVIII i conèixer de prop els costums, els espais domèstics i l'ambient d'aquella època.
A la mateixa plaça de Pau Casals es pot observar, al final del carrer de l'Església, el portal del Nin, l'únic element que es conserva de l'antiga muralla medieval de Vilanova, construïda l'any 1371. Des d'aquí, passant pel carrer del Palmerar, la plaça del Pou i el carrer de la Unió, s'arriba en pocs minuts al nucli antic de la Geltrú. Aquest darrer carrer segueix el traçat del torrent de la Pastera, que històricament va marcar la separació natural entre la Vila Nova de Cubelles i la Geltrú.
La Geltrú conserva un conjunt de carrers estrets i petites places que mantenen l'ambient de l'antiga vila medieval. El seu centre històric s'organitza al voltant del castell, actual seu de l'Arxiu Comarcal, i de l'església de Santa Maria de la Geltrú. Tot i que el temple actual és del segle XVII, ja hi ha referències documentals de la seva existència l'any 1260. A l'interior destaca el magnífic retaule barroc de l'altar major. Passejar sense pressa pels carrers del nucli antic, descobrir-ne els racons i aturar-se en places com la dels Lledoners és una bona manera de gaudir de l'encant i la tranquil·litat d'aquest barri històric.
Després de visitar la Geltrú, es pot baixar per la pujada del Cinto fins a recuperar el carrer de la Unió. A poca distància hi ha l'antiga fàbrica de paper, coneguda popularment com la Paperera. Aquest edifici forma part del patrimoni industrial de Vilanova i actualment té usos vinculats a la formació ocupacional. És un record de l'activitat manufacturera que va tenir tanta importància en el creixement de la ciutat.
Continuant carrer avall i travessant la rambla de Josep Tomàs i Ventosa s'arriba als jardins de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. L'edifici, inaugurat el 1884, va ser impulsat per Víctor Balaguer, escriptor, polític, diputat a les Corts i ministre d'Ultramar, amb la voluntat de posar les seves col·leccions d'art i de llibres a disposició de la ciutadania. Avui és un dels equipaments culturals més importants de Vilanova i conserva, entre altres peces, un destacat fons pictòric que justifica plenament la visita.
A poca distància hi ha la plaça d'Eduard Maristany, situada davant de l'estació de ferrocarril, construïda el mateix any que la Biblioteca Museu. El tren ha tingut un paper fonamental en la història de Vilanova i en la seva expansió econòmica, ja que va facilitar les comunicacions i va afavorir el desenvolupament industrial. Aquesta vinculació amb el món ferroviari es pot conèixer al Museu del Ferrocarril, instal·lat en els antics espais ferroviaris i que conserva una de les col·leccions de locomotores més destacades del món.
Fora del recorregut pel centre urbà, també val la pena acostar-se a la masia d'en Cabanyes, una antiga residència envoltada d'un entorn natural agradable. La casa està estretament relacionada amb la família Cabanyes i amb dues figures destacades de la cultura catalana: el poeta Manuel de Cabanyes i el pintor Alexandre de Cabanyes. Actualment acull el Centre d'Interpretació del Romanticisme, dedicat a donar a conèixer aquest moviment cultural i la seva influència en la vida de la família.
La visita a la masia es pot completar amb un passeig pels seus jardins i els espais que l'envolten. Des d'aquest indret es gaudeix d'una bona panoràmica de Vilanova i es pot descansar a l'ombra del Pi Gros, un arbre centenari catalogat com a arbre monumental. És un lloc tranquil i agradable que permet acabar el recorregut descobrint una altra de les cares de Vilanova i la Geltrú.
BARRIS
Els Barris de Vilanova i la Geltrú son:
- Centre Vila / Casernes: El nucli comercial i administratiu entorn de la Rambla Principal, la plaça de les Neus i la rambla Samà, representat per l'Associació de Veïns Centrevila.
- La Geltrú: El nucli originari i històric de la vila, amb el seu castell i caràcter propi.
- Barri de Mar / Baix a Mar: El barri mariner situat a la façana marítima, prop del port i de la platja, amb activitat històrica pesquera i turística.
- Sant Joan / L'Aiguacuit: Un dels barris més poblats de la ciutat.
- La Collada / Fondo Somella: Gran zona residencial i d'urbanitzacions situada al nord de la trama urbana.
- Molí de Vent: Barri delimitat per la Ronda Ibèrica i l'Aragai, dividit en diversos sectors com L'Esmeralda, La Caixa o Mas Seró.
- L'Aragai: Zona residencial pròxima a la costa i a equips educatius/sanitaris, amb nivells alts de renda per persona.
- Ribes Roges: Barri costaner situat cap a ponent, conegut pel passeig marítim i les seves zones residencials.
- Santa Maria / Tacó: Barri situat cap a l'interior i en procés de millores urbanes i d'enllumenat.
- Masia Nova: Barri situat al límit sud de la ciutat, delimitat per l'avinguda Eduard Toldrà.
- Altres sectors i urbanitzacions: Inclouen zones com Prat de Vilanova, el Camí de l'Apotecari, el Corral d'en Milà, entre d'altres.