
Vilafranca del Penedès és una ciutat mitjana vibrant, cor econòmic i cultural de la comarca de l’Alt Penedès i capital de la vegueria homònima. Fundada entre 1108 i 1151, quan els habitants de l’antiga Olèrdola van baixar a la plana per establir-s’hi aprofitant les franqueses comtals, la vila es va articular a l’entorn de la torre Dela i de la Via Augusta romana, eix de comunicació que, ja en època medieval, fou clau per a l’expansió del mercat setmanal i per a la consolidació d’un potent centre comercial. Els privilegis de vila reial, la celebració de corts reials –com la convocada per Jaume I el 1218– i la creació de la vegueria de Vilafranca van convertir-la ràpidament en una de les poblacions més influents del Principat.
La fisonomia urbana conserva testimonis de totes les èpoques: la parròquia gòtica de Santa Maria, el Palau Reial on morí Pere III el Gran (1285), el convent franciscà –avui museu lapidari–, la capella hospitalera de Sant Joan o el Palau Baltà, escenari de la Concòrdia de 1461. Del segle XIX i inicis del XX, el ressorgiment vinícola després de la fil·loxera deixà una esplèndida empremta modernista que avui es pot resseguir gràcies a la Ruta Modernista, amb façanes com la Casa Miró, la Casa Berger Balaguer, l’Asil Inglada Via o la mateixa Casa de la Vila dissenyada per Santiago Güell.
Vilafranca és sinònim de vi i cava. A la ciutat hi té la seu el VINSEUM –Museu de les Cultures del Vi de Catalunya– i nombrosos cellers de renom internacional, encapçalats per Torres, projecten la imatge enològica del territori arreu del món. El calendari festiu gira al voltant de la Fira del Gall (desembre), les Fires de Maig, el Vijazz (juliol) i, sobretot, la Festa Major de Sant Fèlix –del 29 d’agost al 2 de setembre–, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional i coneguda pel Drac (documentat el 1601) i per la diada castellera del dia 30, amb els mítics Castellers de Vilafranca, colla èpica fundada el 1948 que ha assolit totes les fites de la gamma extra.
La ciutat disposa d’una àmplia oferta cultural: teatres com Cal Bolet i l’Auditori Municipal, cinemes, el Casal La Principal, el Museu de la Festa Major i un teixit associatiu intens que manté vius balls populars (Diables, Gitanes, Serrallonga, Falcons…) i tradicions gastronòmiques com el xató o la coca garlanda. L’activitat industrial i de serveis s’ha diversificat des dels anys seixanta, però el conreu de la vinya continua essent l’ADN de la plana penedesenca.
Amb bones comunicacions ferroviàries i viàries –AP-7, N-340 i línia R4/R8 de Rodalies des de 1865–, Vilafranca s’ha convertit en un node logístic que combina qualitat de vida, patrimoni i dinamisme econòmic. Avui acull més de quaranta-dos mil habitants repartits en barris que conserven identitat pròpia i en nous espais residencials que han anat creixent en paral·lel a polígons industrials i equipaments de primer ordre. Caminant pels seus carrers, el visitant descobreix una ciutat que sap conjugar orgull històric, passió castellera i un tremp modern obert al món.