Tornar

Gastronomia

Vilafranca del Penedès

Parlar de Vilafranca del Penedès és parlar, inevitablement, de vi i de taula parada. Al bell mig d’una comarca on les vinyes s’estenen fins allà on arriba la mirada, la capital penedesenca ha convertit la gastronomia en una carta d’identitat que combina producte autòcton, receptari tradicional i una àmplia programació de fires i festivals gastronòmics. El calendari de la vila batega al ritme de la verema, de la Fira del Gall, del Vijazz o de la Festa del Xató; celebracions que tracen un pont entre l’activitat agrícola i l’àmbit urbà i que situen sempre el mos i la copa al centre de la festa.

Al mercat setmanal dels dissabtes –documentat ja a l’edat mitjana i avui amb més de dos-centes parades–, es continua comprant el Gall del Penedès amb IGP, verdures de l’horta propera, formatges madurats a les caves de Xerigots i dolços emblemàtics com les catànies o la coca garlanda. Els mercats municipals de Sant Salvador i de la Carn reforcen aquest lligam amb el producte de proximitat i l’oferta de vint-i-quatre restaurants que, de l’autor a la cuina casolana, interpreten tant la tradició marinada amb vins DO Penedès com les influències cosmopolites que han arribat amb el pas dels segles.

La vinicultura és omnipresent: el municipi concentra cellers històrics com Bodegues Pinord, Família Torres o Mascaró, enoteques i espais singulars com la Taverna del VINSEUM o Inzolia, i tota mena de tastos i maridatges (“Dijous de Vi”, “El Pati de Covides Winebar”, rutes entre vinyes en bicicleta o a peu…). El visitant trobarà arreu la copa típica de la zona –fina i lleugera per apreciar l’aroma dels blancs–, però també les copes altes per al cava i fins i tot l’escuradíssim “catavins” que se serveix durant el Vijazz.

Els plats segueixen un patró mediterrani, amb gran protagonisme de l’oli d’oliva, les verdures d’hivern i el bacallà al xató o la fruita seca i els bolets que acompanyen el gall rostit de Nadal. Es mantenen els esmorzars de forquilla –botifarra esparracada, arengada, tripa o xai a la brasa– als bars antics del centre, mentre que la restauració d’autor experimenta amb escabetxos de gall, canelons d’au i reduccions de most.

Finalment, la cultura gastronòmica també s’expressa en la vessant educativa i museística: el VINSEUM narra la història mil·lenària del vi al país, i la Casa de la Festa Major exposa elements de bestiari que, cada mes d’agost, ballen pels carrers amb el raïm com a símbol de prosperitat. Tant si es visita Vilafranca a l’hivern per gaudir del xató, com a l’estiu pels maridatges de jazz i cava, o per veure madurar el raïm a la tardor, el viatger hi trobarà una cuina senzilla però orgullosa del seu origen i oberta al món.