
A la vessant meridional del turó de Sant Pau, al peu del camí que condueix al conjunt eremític, brolla la Font de Sant Pau, una petita construcció d’inicis del segle XX que reprodueix la forma d’un absis romànic. Edificada en pedra calcària local i coronada per un arc de mig punt perfectament escairat, la font recorda la voluntat dels promotors de dotar el projecte, mai acabat, d’una nova ermita amb espais auxiliars.
Tot i la senzillesa, l’obra revela un acurat treball de carreus i un gust per la simetria que harmonitza amb la roca natural. L’aigua, fresca tot l’any, era aprofitada pels antics ermitans i pels romeus que pujaven a venerar Sant Pau. Avui continua essent una agradable parada per al senderista, més encara a les caloroses tardes d’estiu quan la muntanya s’omple d’aroma de farigola i pi blanc.
La font forma part inseparable de l’experiència de pujar al turó: el seu broc metàl·lic, amb inscripcions ja difuminades pel temps, i la petita pica semicircular han estat immortalitzats en centenars de fotografies de generacions de vilafranquins. Malgrat no estar catalogada formalment, la seva preservació depèn del civisme dels visitants, que són convidats a no embrutar ni fer ús de sabons que puguin malmetre l’entorn.