
Quan l’estiu ja es fon amb la verema, Vilafranca viu cinc jornades d’una intensitat que costa explicar i que tothom vol tastar: la seva Festa Major, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Des del segle XVIII la celebració manté una estructura gairebé intacta basada en la unió perfecta entre devoció religiosa i cultura popular. Tot arrenca el 29 d’agost amb la tronada i la gran cercavila inaugural que desplega drac, àliga, gegants, nans, balls parlats i les tres colles castelleres locals, un seguici que omple de foc, colors i música places i carrers.
El 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, és el cor de la festa: matinades de gralles, l’ofici solemne a la basílica de Santa Maria i, sobretot, una de les actuacions castelleres més exigents del calendari, amb Castellers de Vilafranca, Colla Vella i Joves de Valls i la Colla Jove de Tarragona lluitant cara a cara davant de milers de mirades. A la nit, la processó de retorn del Sant i l’espectacular Entrada de Sant Fèlix –focs d’artifici simultanis des dels campanars i balls ballant a les fosques– deixen sense alè qualsevol visitant.
Els dies 31 d’agost, 1 i 2 de setembre continuen amb diades castelleres locals, exhibició de lluïment de tots els balls, concerts fins a l’alba, el Ball de Foc, la Festa Major dels Petits i un rosari d’actes que abracen totes les edats. Administradors, col·laboradors i veïnat viuen la festa com una prova col·lectiva: mesos abans passen per les cases amb la Capta acompanyats de grallers per finançar-la i entregar el programa i l’estampa del sant. L’orgull vilafranquí per conservar un patrimoni folklòric excepcional –drac de 1601, ball de Diables, moixiganga, falcons, castells de gamma extra– fa que la Festa Major sigui un manual viu de tradició catalana i la millor targeta de presentació de la ciutat al món.