Fundat pels franciscans al segle XIII just fora muralles, el Convent de Sant Francesc és avui un oasi de silenci al bell mig de la rambla que en porta el nom. De l’antic complex monàstic se’n conserven l’església gòtica (1349) –nau àmplia, arcs apuntats i capelles entrevistes sota contraforts–, el claustre renaixentista i diverses dependències conventuals que, després de la desamortització de 1835, serviren d’hospital comarcal.
El claustre, d’elegants columnes i arcs rebaixats, acull una sorprenent necròpolis nobiliària amb sarcòfags dels Penyafort, Avinyó o Cervelló. Entre la vegetació, les làpides escultòriques expliquen l’orgull senyorial de la vila medieval. A l’interior del temple destaca el Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, obra gòtic-internacional atribuïda a Lluís Borrassà (segle XIV-XV), peça cabdal del patrimoni pictòric penedesenc.
Durant els segles, el cenobi ha presenciat corts reials –Pere el Cerimoniós hi celebrà Corts el 1353– i ha patit episodis convulsos (incendis, saqueigs). Avui, sota protecció com a Bé Cultural d’Interès Local, acull un petit museu lapidari i acull concerts, exposicions i visites guiades que permeten entendre l’essència de l’arquitectura gòtica catalana.