Entre les voltes d’una antiga fundació de l’Orde Trinitari roman el Claustre dels Trinitaris, edifici sobri que il·lustra l’empremta conventual a Vilafranca. Tot i que les fonts municipals el defineixen amb poca precisió cronològica, se sap que el conjunt s’alçà al segle XVII i que, després de la desamortització, fou destinat a usos molt diversos –des de magatzem a escola artesana.
El claustre, d’una sola planta, articula l’espai a partir d’un pati central envoltat per arcs rebaixats sobre pilars de pedra viva. L’antiga església, de nau única, s’ha perdut o resta engolida per remodelacions posteriors; en canvi, l’ala sud preserva sostres amb bigam de fusta i algunes dovelles originals.
Avui, l’Ajuntament hi programa exposicions i tallers, i el recinte forma part del circuit cultural municipal. Tot i la manca de decoració escultòrica remarcable, l’austeritat de les seves línies ofereix una lectura clara de la vida conventual i de la capacitat de reciclar patrimoni per a la comunitat.