Basílica de Santa Maria de Vilafranca

Al bell mig del nucli medieval, la Basílica de Santa Maria emergeix com la gran silhouette espiritual de Vilafranca. L’actual edifici, consagrat el 1489 però bastit sobre un temple romànic de finals del segle XII, és la primera parròquia catalana construïda íntegrament seguint el gòtic de nau única. La seva planta –cinc trams coberts amb voltes de creueria i capelles laterals encastades entre contraforts colossalment gruixuts– ofereix una sensació d’amplada inhabitual.
La façana lateral del carrer Santa Maria conserva la portalada original de tradició romànica tardana (segle XIII), encara amb restes de pintures murals que representen la Crucifixió. El frontispici principal, que dóna a la plaça de Jaume I, és fruit de la reforma neogòtica d’August Font i Carreras i Santiago Güell (1903-1905): un gran arc apuntat, la rosassa i un espectacular coronament flanquejat per dos esvelts campanars octogonals. A dins, la llum de la rosassa i dels vitralls emplena la nau i dibuixa formes sobre els nervis de pedra.
Just sota el presbiteri hi descendeix la cripta del segle XVI, espai íntim cobert amb volta de creueria i decorat amb claus esculpides que representen la Pietat i la Resurrecció. El bisbe Torras i Bages encarregà l’any 1916 el grup escultòric en marbre de Josep Llimona «L’Enterrament de Crist», peça que converteix la cripta en un autèntic museu de devoció. Aquí també es veneren les relíquies de sant Fèlix, patró de la Festa Major.
El campanar allotja set campanes: quatre litúrgiques (Barberí 1939, la menor substituïda el 1996 per una Paccard) i tres de rellotge –la gran «Santa Raimunda», fosa a Vilafranca el 1801 per Joseph Vidal. El conjunt forma un dels carillons populars més estimats del Penedès, que marca matinades i processons de la Festa Major amb un repic inconfusible.
A l’interior sorprenen el crucifix d’ivori policromat del segle XVIII, els retaules barrocs dispersos per capelles, la col·lecció de gàrgoles zoomòrfiques de l’exterior i un orgue monumental de 1942, peça clau de la vida musical local. Santa Maria fou elevada a basílica menor pel papa Benet XV el 1919 i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2014.
La basílica ha patit nombroses vicissituds: l’ensorrament parcial de la volta (1735), l’incendi de 1934, els ventalls que el 2009 obligaren a iniciar el projecte de restauració «Santa Maria 2020». Avui, gràcies al mecenatge veïnal (es poden “apadrinar pedres”), el temple lluu façanes novament netes i acull visites guiades que permeten pujar al campanar i gaudir d’una panoràmica privilegiada sobre la capital del vi.

Visitable: Sí
Visites guiades al temple i al campanar: caps de setmana; detalls a l’Oficina de Turisme
Accessible: Parcial
Més informació: Enllaç 1Enllaç 2Enllaç 3