
Tot i que la vila no pertany a la ruta clàssica del torró, un bon grapat d’obradors s’hi van especialitzar aprofitant l’impuls comercial que suposava el Cavatast de tardor i la demanda hivernal. Elaboren varietats clàssiques d’ametlla dura, de xixona tova i, les més singulars, de praliné i fruita seca macerada en cava. La mel procedeix de les arnes del massís del Garraf i l’avellana de la plana del Camp, reforçant la filosofia quilòmetre zero.