A tocar del camí vell que menava a l’antiga mina d’aigua de la Font del Mingo s’erigeix la torre carlina, construïda el 1873 en ple tercer conflicte carlí com a punt de guaita i protecció del nucli de Sant Sadurní. Es tracta d’una obra cilíndrica de maó massís i pedra, de gairebé 12 metres d’alçària, amb espitlleres distribuïdes helicoïdalment i coronament merloniat, adaptada a la topografia suau del turó des d’on es domina la vall del riu Anoia.
Originàriament formava part d’un petit sistema defensiu improvisat pels mateixos veïns per vigilar l’accés septentrional a la vila. Un senzill rastell de fusta permetia l’accés interior, avui substituït per una escala metàl·lica instal·lada arran de la consolidació que es va dur a terme l’any 1998. L’espai intern, sense forjat, evidencia l’estructura robusta pensada per aguantar petits projectils.
Amb la pacificació, la torre perdé la funció militar i fou utilitzada com a fita de terme i, ocasionalment, com a pèrgola per assecar-hi-raïm. Avui resta isolada però accessible per un corriol senyalitzat dins la ruta del patrimoni sadurninenc. Un panell interpretatiu explica al visitant el context de la Tercera Guerra Carlina i la importància simbòlica d’un element que, malgrat la seva modesta escala, il·lustra la capacitat d’autoorganització dels veïns.