Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Al costat de la popular Font del Mingo, ja fora del nucli antic i en direcció als antics horts de la riera, s’alça una torre de planta circular coneguda pels sadurninencs com la «torre carlina». El nom fa referència als episodis viscuts durant les guerres carlines del segle XIX, quan la línia de l’Anoia fou lloc de pas d’escaramusses entre faccions. Segons la tradició, l’estructura —possiblement posteriorment reconvertida en dipòsit d’aigua— va servir de talaia per vigilar l’arribada de partides carlines que aprofitaven la densa xarxa de camins rurals.
La torre, feta de maçoneria rejuntada amb calç i rematada per un simple coronament de maó vist, conserva encara espitlleres estretes que delaten la seva funció defensiva primigènia. L’interior, avui inaccesible per raons de seguretat, mostra restes d’una escala de cargol i un petit dipòsit metàl·lic que s’hi afegí a inicis del segle XX per regular el subministrament de l’aigua de la font propera.
Tot i ser un element modest, la «carlina» té una forta càrrega simbòlica: els escolars hi fan parada durant les sortides de descoberta del barri i el recorregut guiat «Descobreix el Sant Sadurní anecdòtic» hi explica històries de bàndols, emboscades i heroïcitats populars. L’Ajuntament té sobre la taula un projecte de consolidació per frenar la humitat ascendent i senyalitzar millor l’entorn, però de moment la torre només pot contemplar-se des de l’exterior, integrada en un espai ombrejat que molts aprofiten per fer un mos tot escoltant el xipolleig constant de la Font del Mingo.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
