A l’entrada de les caves Raventós i Blanc, a tocar de la riera de Lavernó, s’alçava fins fa pocs anys un imponent exemplar de Quercus × cerrioides conegut popularment com el Roure de Can Codorniu. Amb 17 metres d’alçària, una capçada que superava els 28,5 metres i una volta de canó de 5,22 metres, era considerat el roure més emblemàtic de Catalunya. El 9 de juny de 1987 fou un dels primers arbres protegits pel Decret 214/1987, que declarava arbres monumentals, compartint honor amb el Pi de les Tres Branques.
El roure havia nascut, segons els experts, fa entre 350 i 550 anys. Al llarg de segles va presenciar la transformació de la finca de Can Codorniu –bressol de la família Raventós– i la conversió del Penedès en capital mundial del cava. Documents antics l’esmenten com a fita de terme i punt de reunió dels treballadors de la vinya. El 2009, afectat per fongs i debilitats estructurals, un fort temporal el va tombar. El tronc, però, va restar unit a les arrels i encara va rebrotar algunes primaveres, esperó d’una lluita que mobilitzà les caves i la Generalitat per salvar-lo.
Finalment, el 2016 l’arbre va morir. Lluny d’eliminar-se, es va decidir conservar-ne el tronc i algunes branques principals a mode d’escultura viva de la memòria col·lectiva. Avui, a la plaça del Roure, la silueta esqueletitzada dialoga amb les vinyes i recorda als visitants la vulnerabilitat del paisatge i la importància de preservar-lo. L’espai continua sent un punt de trobada simbòlic on es fan tastos, presentacions i actes institucionals lligats al cava. El Roure de Can Codorniu, inscrit amb el codi AM 03.240.01 en l’Inventari d’Arbres Monumentals de Catalunya, segueix essent un símbol identitari per als sadurninencs, una postal inevitable al cor del Penedès.