
A la perifèria immediata del nucli antic, la riera de Lavernó enceta un meandre que ha anat mossegant el margó fins a crear un talús de 15-20 m conegut com «la Timba». Sota aquest penya-segat natural, l’aigua serpenteja i dibuixa una faixa verda d’unes 12.000 m² convertida en refugi de biodiversitat i mirador privilegiat de la vila.
L’erosió, que durant segles havia frenat l’expansió urbana, va exigir una actuació integral el 2012. Amb un pressupost de 750.000 €, l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua hi varen alçar murs de gavions i murs verds, van sanejar abocaments i van dotar el terreny de drenatges per estabilitzar els talussos.
El resultat és un mosaic d’hàbitats: a la fondalada, un bosc de ribera amb verns, freixes i omedes menudes; als replans, cultius semiabandonats on s’hi han plantat espècies mel·líferes per atraure papallones; als pendents, matollars mediterranis que ofereixen cobertura a rèptils. L’espai és també niu per a rapinyaires com l’esparver i el gamarús, i corredor per a mamífers com el toixó o la fagina.
Avui s’hi desenvolupen projectes ambientals d’educació: un hort escolar, caixes-niu i itineraris d’avisament d’aus. L’accés és lliure i el passeig, curt però intens, permet entendre la importància dels connectors ecològics urbans.
La Timba continua recordant als sadurninencs que la geologia mana: allà on l’aigua dóna, també pren. Gràcies a l’esforç col·lectiu, aquella escletxa que abans feia por s’ha convertit en un balcó verd que humanitza l’skyline de la capital del cava.