Situat al bell mig de la façana meridional de la rectoria, el rellotge de sol forma part indissociable del conjunt d’esgrafiats noucentistes que l’arquitecte Francesc Folguera i el pintor Jaume Busquets van dissenyar entre 1924 i 1927, coincidint amb la reforma de l’església parroquial. El disc és un rellotge vertical lleugerament declinant –la paret no mira exactament al sud–, de tècnica d’esgrafiat bicromà aplicada directament sobre l’arrebossat. Malgrat la seva condició de rellotge, la peça és eminentment ornamental: no hi ha línies horàries ni xifres i el gnòmon, que apunta al sud-oest, només fa la funció simbòlica d’indicar el pas del temps.
La composició, de rica iconografia vegetal i floral, es corona amb dos angelets: el de l’esquerra fa ressonar un corn mentre que el de la dreta toca un cargol de mar, metàfora del diàleg entre cel i terra. Al fris inferior s’hi llegeix el lema moralitzant «Jo sense sol / tu sense fe / no valem res», un advertiment plàstic sobre la dependència mútua entre natura i esperit. El text queda interromput per una flor de cinc pètals que divideix la banda en dos camps simètrics, accentuant la voluntat muralista i equilibrista del Noucentisme.
Des de la seva creació, l’obra ha estat un punt d’atracció per a estudiosos de la gnomònica i per a curiosos. El 2003 la façana va ser objecte d’una restauració integral que va retornar al rellotge la vivacitat cromàtica original i va assegurar la pervivència de l’esgrafiat. Actualment es conserva en bon estat i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Tot i la titularitat privada –pertany al Bisbat de Sant Feliu–, és plenament visible des de la plaça i gaudeix d’un accés fàcil que el converteix en una de les estampes més fotografiades del nucli antic. El rellotge, a més, compta amb la inscripció 296 dins l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans, reforçant el seu valor patrimonial a escala nacional.