Rellotge de sol de la masia de Can Llopart de les Alzines I

Amagat entre les vinyes del nucli dispers de l’Alzinar, a la façana principal de la centenària masia de Can Llopart de les Alzines resisteix un rellotge de sol que, tot i el pas del temps i la mutilació d’un pis de la casa, encara parla del saber popular aplicat a la gnomònica. Es tracta d’un rellotge vertical declinant pintat sobre l’arrebossat, concebut per indicar les hores entre les deu del matí i les sis de la tarda. Les línies horàries, reforçades amb punts per als quarts i mitges hores, convergeixen cap a l’espai on havia d’anar el gnòmon avui desaparegut.
La peça destaca per la numeració aràbiga pròpia del segle XIX i per la petita representació de la campana de l’Àngelus situada sobre la línia de les dotze, testimoni d’una pagesia que regulava la jornada a partir dels tocs religiosos. Malauradament, la capa pictòrica es troba molt degradada: esquerdes, pèrdua de pigments i sals que afloreixen a causa de la humitat. Tot i això, forma part de l’Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans (número 4941) i és una fitxa imprescindible per entendre la difusió d’aquests enginys als masos penedesencs.
L’entorn de la masia, envoltat de marges de pedra seca i feixes de ceps, ofereix una panoràmica privilegiada del mosaic agrari. El rellotge, de titularitat privada però plenament visible des del camí públic, roman com a record d’un temps sense electricitat ni rellotges mecànics de butxaca. Avui és objecte d’estudi per escoles i aficionats, i el seu estat ruïnós ha obert el debat sobre la necessitat d’una intervenció de consolidació que eviti la pèrdua d’aquest fragment de la memòria pagesa de Sant Sadurní.

Visitable: Sí
Visible des del camí rural en qualsevol moment
Accessible: Sí
Més informació: Enllaç 1