Davall del campanar gòtic, a la plaça del Dr. Salvans, la parròquia encarregà el 1924-25 a l’arquitecte barceloní Francesc Folguera i Grassi la nova Rectoria que havia de dignificar el front urbà de l’església. Folguera, afí al Noucentisme, concep una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes que fa gala d’una façana simètrica, sòcol de pedra i esgrafiats abundants inspirats en el renaixement català. Al portal, el rètol «RECTORIA» esculpit entre motius vegetals anuncia la funció de la llar del mossèn.
Un balcó corregut de pedra i ferro forjat, amb brèndoles torxades i motius geomètrics, contrasta amb la galeria superior sostinguda per pilars que evoca les loggies gòtiques. Sota la galeria, una garlanda floral d’estuc i un rellotge de sol centrat aporten ritme i color a la composició. Damunt, dos angelets en baix relleu subjecten un escut amb creu, protegits per una cornisa trenca-aigües.
A l’eix esquerre, la data «1925» recorda l’any de finalització. Les finestres tanquen amb gelosies i reixes de forja delicada. A l’interior, destaca l’escala amb arrambadors ceràmics i les bigues policromades atribuïdes al pintor Jaume Busquets, col·laborador habitual de Folguera.
La rectoria, actualment habitada pel clergat, és un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL 1665-I) i forma part del catàleg municipal de béns protegits. El visitant en pot admirar la façana, fotografiada cada setembre durant la Festa de la Fil·loxera, ja que una placa ceràmica a la planta baixa recorda que la celebració té lloc precisament en aquesta plaça.