Tornar

Presentació

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Sadurní d’Anoia és, amb tota justícia, la Capital del Cava. Quan el visitant arriba a la vila, l’envolta un mar de vinyes perfectament alineades i, gairebé d’immediat, apareixen les xemeneies i les façanes modernistes de noms que han donat la volta al món –Codorníu, Freixenet, Gramona, Recaredo o Juvé & Camps, entre una quarantena de cases elaboradores. La cultura del vi espumós, iniciada el 1872 i consolidada després de la lluita col·lectiva contra la fil·loxera (1887), ha marcat per sempre el caràcter emprenedor, festiu i obert dels sadurninencs.

La història del municipi beu d’arrels medievals. L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats es documenta el 1080 i, fins al 1493, va formar part de la baronia del castell de Subirats. El 1764 obté la independència municipal i adopta l’afegit "d’Anoia", en honor al riu que travessa el terme. El tomb definitiu arriba a finals del segle XIX, quan, malgrat la crisi de la vinya provocada per la fil·loxera, els vilatans exploren amb èxit l’elaboració de cava i converteixen Sant Sadurní en referent internacional del sector.

Aquest impuls econòmic va anar acompanyat d’una esplendor arquitectònica que encara avui enamora. Mestres com Josep Puig i Cadafalch (Caves Codorníu), Francesc Folguera (Església parroquial i diverses cases noucentistes) o Miquel Madorell (Casa de la Vila, Antigues Escoles) van omplir el nucli urbà d’edificis modernistes, noucentistes i eclèctics que es poden recórrer seguint la Ruta del Modernisme local. El patrimoni religiós s’encarna a l’església de Sant Sadurní, amb campanar gòtic del s. XVI i porxo noucentista; a l’ermita preromànica de Sant Benet d’Espiells (s. X–XI) i a petits oratoris disseminats entre masies i vinyes.

La vitalitat cívica es reflecteix en un calendari festiu intens. Del 6 al 9 de setembre, les Fires i Festes celebren la verema i inclouen la multitudinària Festa de la Fil·loxera, declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, on gegantins insectes de foc recorden la victòria pagesa sobre la plaga. A l’octubre arriben la Setmana del Cava i el "Cavatast", fira de degustació de caves i gastronomia, i el 29 de novembre clou l’any la Festa Major en honor a Sant Sadurní. L’estiu és temps de la Setmana dels Barris i del programa juvenil "L’Istiu"; l’esport té la seva gran nit a la Festa de l’Esport Sadurninenc.

Avui, amb 12.930 habitants (IDESCAT, 2025) repartits en 19 km², Sant Sadurní conserva un nucli urbà compacte i una corona de barris i veïnats agrícoles. Al costat de la indústria vinícola hi conviuen tallers, serveis, comerç de proximitat i un turisme enoturístic que troba al Cava Centre un espai interpretatiu de primer ordre. La vila disposa de biblioteca, escola de música, zona esportiva cardioprotegida, equipaments culturals com l’Ateneu i una extensa xarxa d’entitats.

Orgulloses de la seva identitat, les famílies sadurninenques mantenen vius costums com les tronades, els rengles o els tastos populars d’escumosos al pati de Can Guineu. Tot plegat fa de Sant Sadurní d’Anoia un destí proper, autèntic i irresistible per a qualsevol que vulgui tastar –literalment– la cultura del Penedès.