Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
En un racó tranquil del cementiri municipal, envoltat de xiprers i silenci, s’alça el panteó de la nissaga Ferrer, un dels conjunts funeraris més imponents de Sant Sadurní d’Anoia. Concepció i execució van anar a càrrec de l’arquitecte barceloní Francesc de Paula Nebot i Torrens, que l’any 1939 va apostar per unes línies sòbries i simètriques, hereves del Noucentisme tardà, per retre homenatge a la família que va fundar el gegant cavista Freixenet.
L’estructura, completament exempta, es construeix amb blocs de pedra calcària tallada i polida formant peces poligonals motllurades. El mur principal, autèntica façana del monument, s’articula mitjançant tres plafons verticals emmarcats per columnes adossades d’ordre toscà que imprimeixen solemnitat. Al centre hi destaquen dues làpides de marbre blanc, amb la inscripció en majúscules romanes dels noms de Pere Ferrer Bosch, Dolors Sala i la seva descendència. Sobre cada làpida, una creu en relleu recorda el simbolisme cristià i la forta espiritualitat de la familia.
Davant d’aquest mur se situa una plataforma rectangular escalonada en dos nivells concèntrics que actua com a atri i alhora com a coberta del recinte funerari. La solera, perfectament tallada, presenta un lleuger esglaó que permet guanyar alçada i jerarquia visual. Des de la perspectiva frontal, la superposició de plans i la puresa geomètrica evoquen els temples clàssics, però l’austeritat ornamental remet decididament als ideals de contenció i ordre del període d’entreguerres.
El panteó no és només una peça arquitectònica; és també un fragment de la història econòmica i social de la vila. Pere Ferrer Bosch (1886–1936) i Dolors Sala Vivé (1889–1978) van iniciar el 1914 l’aventura vinícola que acabaria cristal·litzant en Freixenet, convertint Sant Sadurní en capital mundial del cava. La guerra civil, però, truncà el somni: Pere fou assassinat el 1936, i tres anys més tard la família encarregaria aquest panteó per acollir‐ne les restes. Els alt relleus i les inscripcions amb dates en números romans subratllen la dimensió quasi heroica d’una genealogia estretament vinculada al desenvolupament industrial i cultural del Penedès.
Amb els anys, altres membres de la segona generació –Joan, Pilar, Carmen, Dolors, Francesc i Josep– han estat inhumats al recinte, dotant‐lo d’un valor memorial que traspassa l’àmbit estrictament familiar. Per la seva escala i la seva factura, és habitual que veïns i visitants s’aturin uns minuts durant les rutes guiades pel cementiri per conèixer de primera mà la història que s’amaga darrere les parets de pedra.
L’estat de conservació és bo gràcies a la pedra d’alta densitat i a la cura periòdica de la família. No obstant això, la patina natural li confereix el to daurat que el camí del sol accentua a la posta, fent‐ne ressaltar les motllures. Entre les curiositats, destaca que la plataforma superior s’hagi utilitzat esporàdicament com a base d’ofrenes florals durant la Festa de la Fil·loxera, quan el poble ret homenatge als seus prohoms del cava. Així, el panteó Ferrer esdevé avui un espai de recolliment, memòria i, sobretot, orgull col·lectiu d’una comunitat que beu –mai millor dit– de la seva pròpia història.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
