
El pa de l’Anoia és hereu directe dels antics forns de llenya que esquitxaven la comarca abans de l’arribada dels grans obradors industrials. El que el diferencia és, sobretot, la molla esponjosa, de greixat irregular, i una crosta gruixuda que cruix sota la pressió més suau dels dits. Aquesta crosta daurada s’aconsegueix treballant masses hidratades amb llargues fermentacions i cuites damunt llosa refractària, un mètode que permet segellar la humitat interior i allargar-ne la conservació.
A banda de ser el pa quotidià de moltes llars, s’ha consolidat com acompanyant imprescindible dels esmorzars de forquilla i dels sopars de tapes amb cava. El seu gust lleugerament torrat combina a la perfecció amb l’oli d’oliva verge extra i amb embotits locals. Tant els establiments tradicionals com les noves fleques de concepte ‘artisan bakery’ en reivindiquen la recepta i, sovint, el formen en barres allargades o peces rodones grosses pensades per a la venda a pes.
Molts forns ofereixen visites a primera hora del matí perquè els viatgers coneguin el procés d’amassat, aromes incloses, i s’enduguin el pa encara tèbi. Aquesta connexió amb l’ofici de forner, juntament amb la traça a l’hora de jugar amb farines locals i masses mare pròpies, fan del pa de l’Anoia un altre símbol de la identitat gastronòmica sadurninenca.