Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Al vell número 4 del carrer Hospital, just sobre la històrica farmàcia familiar, s’amaga un autèntic tresor que relata tres segles de ciències sanitàries al Penedès: el Museu Viader. La col·lecció fou inventariada i és custodiada per Ramon Viader Guixà, farmacèutic, enòleg i darrer representant d’una nissaga amb documentació coneguda des de 1680 i vuit generacions dedicades a la medicina i la farmàcia. La visita –que cal concertar prèviament– s’obre en un segon pis ple de calaixos de fusta, prestatgeries victorianes i vitrines on lluen més de 1.500 peces.
El discurs expositiu arrenca amb el període preindustrial, quan l’apotecari elaborava manualment ungüents, pocions i pólvores. Morters de marbre, cossis d’aram, sedassos de fusta, motlles de pastilles o xeringues metàl·liques mostren la quotidianitat del laboratori clàssic. Una segona sala, banyada per la llum que entra pels balcons de forja, presenta flascons de primers reactius, grànuls officinalis i un vaporitzador primigeni, precursor dels inhaladors moderns. Els mòduls centrals combinen vitrines amb densímetres, fotocolorímetres, aparells de Soxhlet, Kipp i cromatògrafs primitius, testimonis de l’evolució tecnològica entre els segles XVIII i XX.
L’immoble, de façana estreta i balcons ornamentats, fou adquirit el 1827 per Narcís Viader Seguí, qui traslladà aquí la farmàcia original del carrer Església. Des d’aquell moment, cada generació hi va afegir capes d’història: Antoni Viader Janer, alcalde en dues etapes (1873-74 i 1895-97), hi impulsà un jardí botànic i elabora vins medicinals; Narcís Viader Escaiola hi va incorporar el primer servei d’anàlisis clíniques de la vila; i Narcís Viader Font hi desenvolupà el cosmètic farmacèutic «Myrapol». Aquest llegat es lliga al relat museogràfic mitjançant panells biogràfics, fotografies d’època i receptaris manuscrits.
Una de les singularitats del museu és el seu taller de restauració, equipat amb microscopi estereoscòpic i banys d’ultrasons que permeten netejar delicades peces d’aram o ceràmica sense desplaçar-les de l’edifici. Això assegura la conservació òptima i ofereix al visitant la possibilitat de veure, a través d’un finestral interior, com es documenten i es restauren les peces in situ.
La visita acaba en una petita biblioteca-arxiu, on es conserven tractats mèdics, receptaris i correspondència professional acumulada al llarg de tres-cents anys. Impressiona fullejar un receptari de 1732 o l’informe de laboratori que confirmà el primer cas de tifus analitzat a Sant Sadurní.
Encara que la titularitat és privada, la família Viader obre periòdicament les portes amb finalitats científiques, lúdiques i culturals, i col·labora amb universitats i escoles del territori. No disposa de protecció legal, però el seu excel·lent estat i la qualitat de les peces l’han convertit en una parada ineludible per als amants de la història de la farmàcia catalana.
En sortir, el visitant s’endú la sensació d’haver viatjat pel túnel del temps, entre perfums d’herbes seques i records d’un ofici que combinava saviesa empírica i vocació de servei. El Museu Viader és, sens dubte, una joia amagada que digne de ser descoberta amb calma i curiositat.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
