Al bell mig del parc que duu el seu nom, molt a prop del riu i envoltat de til·lers, s’aixeca des de l’any 2008 el monument dedicat a Lluís Companys, president de la Generalitat republicana afusellat el 1940. Obra dels Serveis Tècnics Municipals de Sant Sadurní d’Anoia, el conjunt aposta per un llenguatge plenament contemporani i abstracte: dues planxes d’acer corten de proporcions desiguals –la de llevant més esvelta, la de ponent més ampla– es disposen sobre un pavimentat de pedretes i morter que en marca el perímetre, dibuixant en planta una lleu semicircumferència que convida el visitant a transitar-hi al voltant.
La planxa principal, de poc més de tres metres d’alçada, actua com a “llibre obert” on s’hi grava la dedicatòria a Companys; la segona, desplaçada uns pams enrere, genera un subtil joc d’ombres que varia al ritme del sol i recorda, metafòricament, la petjada polièdrica del polític. El material triat no és casual: l’acer, exposat a la intempèrie, crea amb l’òxid una pàtina viva que evoca el pas del temps, la duresa de la repressió i, alhora, la fortalesa de la memòria col·lectiva. El paviment còdolat, d’estètica humil i vinícola, connecta l’obra amb l’entorn penedesenc que tan bé identifica el municipi.
El projecte va néixer arran d’una iniciativa ciutadana per dotar Sant Sadurní d’un espai de record institucional al president màrtir. El consistori aprovà la proposta el 2007 i, l’any següent, coincidint amb els actes del 68è aniversari de l’afusellament, s’inaugurà el monument amb una ofrena floral, parlaments de les entitats memorialistes i la interpretació d’El Cant dels Ocells per alumnes de l’Escola de Música. Des d’aleshores, cada 15 d’octubre, el parc es converteix en punt de trobada per a l’homenatge anual, però també acull actes escolars de divulgació històrica i visites guiades del programa “Camins de memòria”.
Arquitectònicament, el conjunt manté una escala prudent que no compiteix amb l’arbrat ni amb la pista esportiva veïna; l’alçària permet llegir la inscripció sense estridències i, a la vegada, sobresurt prou per localitzar-la des de qualsevol punt del passeig. De nit, dos focus LED banyen la superfície metàl·lica i revelen tonalitats rogencs que transformen l’espai en un racó íntim, gairebé recollit. Malgrat la seva simplicitat formal, el monument conté una forta càrrega simbòlica: la dualitat de planxes al·ludeix al Companys home i al Companys institució; el buit que queda entre ambdues s’interpreta com l’espai de llibertat i esperança que el president reivindicà fins al final.
El bon estat de conservació és fruit d’un manteniment municipal regular, consistent en la retirada periòdica d’oxidacions superficials agressives i la reposició del llit de còdols. No hi ha barreres arquitectòniques i l’accés és completament obert les 24 hores, fet que afavoreix la visita espontània, la lectura reposada de la dedicatòria i l’ús cívic de l’entorn verd.
A més de la seva funció commemorativa, l’espai s’ha convertit en escenari de nombroses activitats culturals: recitals de poesia, concerts acústics o, fins i tot, la parada final d’algunes rutes històriques que expliquen la lluita antifranquista a l’Alt Penedès. El monument a Lluís Companys és, per tant, molt més que una escultura: és un punt d’articulació de la memòria democràtica local i una invitació permanent a dialogar amb el passat per construir un futur més just.