Masia can Xurriu

Apartada del nucli urbà, entre vinyes i camins poc transitats, la masia de can Xurriu lluita contra el pas del temps. Documentada a començaments del segle XIX, fou explotada per masovers quan la família propietària se traslladà a la vila. De planta rectangular orientada est-oest, presenta parets de tàpia sobre sòcol de pedra irregular reforçat als angles. Les poques finestres originals, avui esbotzades, evidencien la seva condició de refugi agrícola.
A l’interior hi havia dos nivells articulats per un envà central; els embigats de fusta han cedit i avui l’espai és un mar de runa on encara es distingeixen restes d’arrebossats blancs, blaus i rosats. La teulada a doble vessant només conserva un petit tram al sud-est. A la façana sud subsisteix un annex de maçoneria que actuava de tancat per al bestiar.
El 1973 l’edifici, tot i deshabitat, encara s’utilitzava com a magatzem d’eines. El 2018 l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya ja advertia d’un estat crític; des d’aleshores ha caigut completament la façana oest i s’ha perdut la porta dovellada. Sense ús conegut, la masia resta inclosa a l’inventari municipal però no gaudeix de cap protecció ni projecte de rehabilitació.
L’accés és difícil i no recomanat, però el conjunt manté valor paisatgístic: el basament de pedra mig enrunat entre la vinya explica en silenci com eren les masies populars penedesenques abans de la mecanització.
Can Xurriu recorda la importància del mosaic de petites explotacions que envolta Sant Sadurní i constitueix un testimoni fràgil d’arquitectura rural que, si no es rescata aviat, pot desaparèixer definitivament.

Més informació: Enllaç 1