
En sortir del barri de Vilarnau, el camí que ressegueix el torrent de Can Ferrer del Mas descobreix, rere una suau corba de llentiscles i pi blanc, l’anomenat Llac de Can Codorniu –o Llac de Raventós i Blanch–, un petit embassament d’uns 18.700 m² aixecat l’any 1906 per subministrar aigua a les caves veïnes. El dic, executat amb terres argiloses, es va anar mimetitzant amb el paisatge fins al punt que avui, més d’un segle després, l’obra hidràulica gairebé es confon amb el relleu natural del Penedès.
Malgrat que ha deixat de prestar servei industrial, la llacuna s’ha erigit en una autèntica oasis de biodiversitat al municipi. El nivell d’aigua permanent ha permès la formació d’hàbitats molt variats: canyissars extensos, pinedes de pi blanc amb màquia mediterrània, bardisses de roldor i esbarzer i una franja de bosc de ribera al llarg del torrent, on prosperen roures, oms, pollancres i salzes blancs. Aquest mosaic vegetal dóna refugi a un bon nombre d’espècies protegides incloses a l’annex de la Llei 22/2003.
Entre els amfibis hi trobem la salamandra, la granota verda i la reineta, mentre que les aigües hostatgen carpes comunes –tant la varietat típica com la specularis– i l’invasor però resistent peix gambúsia. El cel i els marges del llac són l’escenari quotidià de xivitones, mallerengues cuallargues, perdius roges, ballesters, bernats pescaires, pit-roigs i xoriquers comuns, convertint l’espai en un indret de gran interès ornitològic, especialment a primera hora del matí.
Diversos informes elaborats per GEDEN (2007-2009) a instàncies de l’Ajuntament han inventariat la flora i la fauna i han proposat mesures de gestió per corregir problemàtiques detectades: abocaments de runa i residus inerts, aportacions d’aigua de baixa qualitat, proliferació d’espècies exòtiques i sobrefreqüentació humana. Malgrat aquests impactes, el Llac de Codorniu continua essent un biòtop-pont de primer ordre, ja que connecta petites zones humides disperses per la plana penedesenca.
El recorregut fins a la làmina d’aigua és planer i de fàcil accés, circumstància que el converteix en una sortida ideal tant per a famílies amb canalla com per a naturalistes. Cal recordar, però, que la propietat és privada (Raventós i Blanc) i que convé respectar tant la senyalització com el silenci que reclama la fauna.
Les tardes de primavera, quan la llum daurada s’escola pels ceps i encén els canyissars, el visitant pot percebre encara l’eco d’aquells primers treballadors del cava que, fa més de cent anys, van domesticar l’aigua per donar vida a unes bombolles que avui identifiquen Sant Sadurní arreu del món. El llac, testimoni mut d’aquell esforç, ens recorda com la natura pot reconquerir, amb elegància, les petjades de la indústria humana.