
En un racó ombrívol del torrent d’Espiells, rodejat de plataners i canyissars, s’obre la boca de la mina d’aigua de Sant Benet, un modest però valuós testimoni de l’enginyeria hidràulica tradicional penedesenca. La paret de maó vist, combinat amb paredat comú, dibuixa un arc de mig punt protegit per muntants també de maó; a l’interior, un estret canalitzador de rajola evidenciava el recorregut de l’aigua, avui inert perquè la galeria s’ha ensorrat en bona part.
A la façana, un plafó ceràmic amb la figura de Sant Benet recorda la devoció secular de la partida d’Esp iells. Dins la mina, la galeria —antigament apuntalada amb bigues de roure— aprofitava el lleuger pendent natural per fer aflorar l’aigua freàtica i repartir-la per torns horaris entre les parcel·les agrícoles veïnes. L’any 2016, en el marc del projecte «Riu Inclusiu», els ajuntaments de la conca del Bitlles-Anoia i la cooperativa Nou Set van netejar l’entorn, van retirar vegetació invasora i van adequar un petit espai d’esbarjo amb panells explicatius.
Malgrat que la galeria està esfondrada i no és visitable per dins, l’accés exterior és fàcil i s’hi pot observar la tècnica constructiva basada en petites dovelles de maó col·locades a seques. Els panells ofereixen informació sobre el funcionament de les mines d’aigua —sovint confoses amb pous— i rememoren l’antiga administració col·lectiva de l’aigua: cada propietari disposava d’hores assignades, comptades amb rellotges de sol gravats a les llindes de les cases.
Tot i no gaudir de cap figura de protecció patrimonial, la mina es conserva en estat satisfactori gràcies a la implicació dels alumnes de l’Escola Agrària, que periòdicament hi fan tasques de manteniment i estudis de qualitat de l’aigua. El lloc és un espai ideal per entendre la relació entre recurs hídric i viticultura, així com per iniciar les rutes que uneixen Espiells amb el nucli de Sant Sadurní.