Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
La Fil·loxera és, sens dubte, l’element més estimat i temut alhora del bestiari sadurninenc. Es tracta d’una bèstia espectacular que reprodueix amb fidelitat l’insecte Daktulosphaira vitifoliae –el paràsit que, entre 1879 i 1895, va arrasar les vinyes del Penedès i va sacsejar la vida econòmica de Sant Sadurní. La primera Fil·loxera va néixer el 1981, fruit de la iniciativa d’El Taller i de la Comissió de Fires, que volien dotar la vila d’un símbol propi per a la recuperada festa popular. Aquella peça, de fusta i cartró, va desfilar per primer cop el 6 de setembre en unes matinades i l’any següent ja protagonitzava l’espectacle complet.
La segona i actual versió data de 1990. L’artista Amadeu Farré la va construir amb fibra de vidre i una estructura interna de ferro reforçat, buscant més resistència i comoditat per als portadors. La bèstia fa 7 metres de llarg, 5 d’ample i 2,5 d’alçada. Pesa poc més de 305 kg, repartits en una carcassa lleugera i quatre rodes ocultes que faciliten els canvis de direcció i permeten velocitat de creuer quan la plaça bull. A l’interior hi treballen tres portadors que dirigeixen la coreografia, i a l’exterior dos acompanyants vetllen per la seguretat i coordinen la pirotècnia.
El muntatge no és només visual: és sonor, olfactiu i simbòlic. Cada setembre, cap a la mitjanit del dia 8, la Fil·loxera irromp entre una boira espessa de pólvora, precedida d’una banda de vents que interpreta la tonada composta ex-professo. Els centenars de mocadors grocs que onegen a la plaça de l’Església anuncien la lluita: els pagesos —figurats per un estol de fil·loxeretes menudes— intenten cremar la plaga amb foc i soroll. Després d’una dansa frenètica, la Fil·loxera cau derrotada i esclata el «Ball del Triomf», un esclat d’alegria col·lectiva que segella la victòria i manté viva la memòria de l’esforç vinater.
La imatge de la bèstia resumeix la història recent de la vila: la catàstrofe vitícola, la tenacitat pagesa per replantar ceps americans resistents i, finalment, l’eclosió de la indústria del cava —autèntic motor econòmic del segle XX. Per això, a més de desfilar, la Fil·loxera roman exposada tot l’any al Cava Centre, on el visitant en pot contemplar la pell rogenca, les potes articulades i els tubs per on surten espurnes en plena actuació.
Des del punt de vista tècnic, la peça és un prodigi d’enginy popular. El xassís metàl·lic s’ha anat reforçant amb reparacions puntuals, s’han aplicat pintures ignífugues i s’ha instal·lat un sistema elèctric de seguretat que talla la ignició en cas d’incidència. El manteniment el coordina la Colla de la Fil·loxera, un grup de veïns i veïnes que alternen tasques de restauració amb la transmissió oral de cançons i coreografies a les noves generacions.
Avui, la gran Fil·loxera és també ambaixadora cultural: ha participat en trobades de bestiari arreu de Catalunya, aplecs a la Catalunya Nord i exhibicions al País Valencià. Malgrat la projecció, l’essència continua sent domèstica i propera: la plaça es fa petita quan el monstre apareix i, any rere any, el ritual s’acaba amb la mateixa imatge arrelada, el vol coordinat de mocadors grocs que il·lumina la nit sadurninenca.
La visita al Cava Centre és gratuïta per a menors de dotze anys i inclou panells interpretatius, audiovisuals i objectes originals de la primera Fil·loxera dels vuitanta. Per Setmana Santa i a l’estiu s’organitzen activitats familiars per aprendre a muntar el bestiari i entendre els orígens de la plaga. Així, la bèstia continua, prop de quaranta anys després, recordant a tothom que darrere de cada ampolla de bombolles hi ha una història de resistència i festa.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
