Jaciment arqueològic del Pont Vell

A l’actual plaça del Pont Romà la memòria popular encara parla d’un pont «romà» que en realitat fou bastit el 1765 per facilitar l’entrada nord-est a la vila per sobre del torrent de la Canaleta. El pont, de maçoneria popular amb un sol arc de mig punt adovellat, va ser durant segle i mig porta d’accés al carrer de l’Església i símbol del creixement urbà fora muralles.

Durant la Guerra Civil (1936-39) l’estructura quedà malmesa i, a la dècada de 1940, l’obra de canalització del torrent i la nova plaça van acabar d’amagar-ne els estreps. Els estudis històrics i arqueològics –encapçalats per Salvador Llorach i altres investigadors locals– n’han desmentit la suposada autoria romana però n’han ressaltat el valor com a exemple de pont de l’època moderna construït amb tècnica tradicional: doble arc adovellat de blocs sense carejar disposats «a través», tauler amb ampit massís i carreus posats de pla.

Tot i que es desconeix si resten fonaments sota el paviment, el jaciment està catalogat al Patrimoni Arqueològic de Catalunya (codi 5013) i qualsevol obra a la plaça exigeix control arqueològic. Panells municipals expliquen als vianants l’evolució de l’espai, de pas fluvial a cruïlla urbana. Durant les festes de la Fil·loxera, la plaça s’omple de públic sense adonar-se que trepitja la traça d’un pont que un dia fou vital per a carros i traginers.

La historiografia local l’anomena també Pont de Cap-de-Vall, recordant la seva funció d’enllaç amb les rieres del terme. Malgrat la desaparició física, la toponímia i la recerca mantenen viu el record d’una obra d’enginyeria senzilla però decisiva per al desenvolupament de Sant Sadurní a finals del set-cents.

Visitable: Sí
Accés lliure
Accessible: Sí