
Entre els horts que un dia proveïen la vila, ben a prop de les caves Blancher, brolla la Font de Can Santet. Datada segons inscripció a l’any 1853, és una construcció senzilla però reveladora de la voluntat de dominar l’aigua subterrània per abastir l’agricultura d’autoconsum.
Avui la surgència està canalitzada: l’aigua emergeix mitjançant un tub metàl·lic adossat a un robust mur de formigó, herència de reparacions recents. El doll cau en vertical dins d’una pica circular revestida amb reixa, garantint que no s’embussi amb fulles i aportant seguretat. Com en altres fonts urbanes de la zona, el líquid no és apte per a beure.
Malgrat la proximitat al nucli, el racó manté un aire recollit. L’ombra dels fruiters vells i la presència d’herbes aromàtiques recorden l’antic ús hortícola del sector. Alguns veïns hi passen a refrescar-se o netejar collites menudes, convertint la font en un punt de trobada informal.
El lloc no disposa de protecció patrimonial ni de mobiliari turístic. La seva conservació recau en la propietat privada, que en permet, però, l’accés lliure. L’Ajuntament l’ha inventariada com a zona d’interès natural i en fa seguiment.
La datació de 1853 és testimoni d’una època en què, abans de l’arribada de la xarxa municipal d’aigua, cada mas i cada hort s’espavilaven per captar i emmagatzemar els recursos hídrics. Visitar Can Santet és entendre com la cultura de l’aigua va moldre la fesomia sadurninenca fins ben entrat el segle XX.