Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
La masia de Cal Mota, envoltada de vinya vella i camps de cereal, gaudeix d’una font pròpia a tocar del marge del camí d’accés. El doll neix a l’empara d’un talús argilós i s’escola per un broc senzill que desaigua en una petita aigual natural. Segons el recull de Manel Córdova (1999) el cabal és perenne, la qual cosa ha permès, uns metres més avall, construir dues basses rectangulars (4 × 2 m aprox.) que encara avui s’utilitzen per al reg de la finca.
El conjunt no disposa d’obra de pedra elaborada: un muret de formigó llis protegeix el tub i evita que el ròssec col·lapsi la captació. L’aigua, però, no és apta per al consum humà, fet indicat amb cartells metàl·lics col·locats pel propietari.
Biològicament, el punt ha afavorit la presència d’un petit canyissar i d’esbarzers que comparteixen l’espai amb l’heura i herba bova. Durant els mesos secs, la fauna —especialment merles i sargantanes— hi troba refugi.
Tot i ser terreny privat, la font és d’accés franc i sovint els veïns aprofiten l’ombra per fer-hi una aturada quan passegen. El consistori la classifica com a zona d’interès paisatgístic sense cap figura de protecció ni projecte de museïtzació a curt termini.
Cal Mota i la seva font recorden la importància de les petites surgències en l’economia tradicional: abans de la mecanització del reg, cada gota era aprofitada per a horta i bestiar. Avui, encara que les basses només s’omplin de manera testimonial, el lloc manté el seu encant rural i ens parla de la gestió històrica de l’aigua a les masies penedesenques.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
