
Poques nits hi ha a Catalunya tan teatralment vibrants com la del 8 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia. Des del 1983 la vila reviu, carrer per carrer, la lluita que els seus avantpassats van lliurar contra la plaga de la fil·loxera que el 1887 va arrasar les vinyes i va posar en escac el futur econòmic del Penedès. El relat esdevé espectacle de foc, llum, música i pirotècnia que mobilitza més de 400 figurants voluntaris, agrupats en colles de pagesos, senyors, nans, gegantons, diables i el mític insecte gegant articulat, símbol de la festa.
La representació s’estructura en tres actes. Comença amb el Ball dels Pagesos, dansa lenta que mostra la vida quotidiana abans de la tragèdia. Tot seguit, la irrupció de la Fil·loxera envaeix la plaça enmig d’una pluja d’espurnes –és el Ball dels Pagesos Esverats, frenètic i angoixant– fins que, després d’un intens correfoc, arriba el Ball del Triomf Final: el poble derrota la plaga gràcies a l’empelt de ceps americans i celebra l’embranzida que donarà origen a la indústria del cava.
El bestiari menor aporta matisos dramàtics i humorístics: els dotze Nans del Ball dels Pagesos (2001) i els set Gegantons o Savis de Grècia (1993-1999) evoquen els diferents estaments socials implicats en la recerca de solucions. Els vestits –disseny de Cristina Güell– i les figures de cartó pedra –obra de Montse Mateu– recreen amb cura els rostres de viticultors i prohoms com Manuel Raventós o els germans Mir.
Musicalment, la festa ha anat incorporant composicions originals per a gralla i timbal; els compassos marquen l’entrada de cada escena i ajuden el públic a seguir el fil narratiu. Els carrers es tornen escenari total: balcons engalanats, lluïment de barrets de copa, vins novells que corren de mà en mà i un aroma dens de pólvora que queda impregnat a la roba.
La Festa de la Fil·loxera està declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i ha esdevingut actiu turístic de primer ordre. El seu valor pedagògic es reflecteix al Cava Centre, on s’exposen vestuaris i audiovisuals, així com al programa escolar d’introducció al patrimoni immaterial. Any rere any, la passió dels sadurninencs manté viva la memòria d’un episodi que, lluny d’ensorrar-los, els va fer més resilients i creatius.