Al punt on la carretera BP-2427 fa de porta d’entrada a la Capital del Cava, l’Ajuntament va voler erigir l’any 2010 un símbol que donés la benvinguda al visitant i, alhora, retés homenatge al producte que ha fet universal el nom del poble. El resultat fou “Brindis”, una escultura monumental de Jaume Amigó –artista nascut el 1964 i format tant en pintura, gravat com en volum– que tradueix en ferro l’instant màgic de xocar dues copes.
L’obra s’aixeca sobre una base de formigó fos al subsòl i està concebuda amb planxa de ferro negre de 5 mm de gruix. Amigó retalla, forada, doblega i solda el metall fins a convertir-lo en dues copes desbordants de bombolles, sense concessions a la línia corba: tot són talls nets i formes anguloses que evoquen un minimalisme geomètric. Per dotar-les de presència matisada, la superfície fou sotmesa a un procés d’oxidació controlada: es deixà florir el rovell fins a obtenir un to ataronjat i, quan la textura fou òptima, s’hi aplicà un vernís transparent que fixa el color i protegeix la peça dels agents atmosfèrics.
Malgrat la duresa aparent del material, la composició transmet lleugeresa i festa; el gest ascendent de les copes, gairebé en suspensió, i la línia de petites perforacions que insinuen les bombolles, actuen com a metàfora clara de celebració, amistat i acollida. La peça es va imposar a tres propostes finalistes més en el concurs públic convocat pel consistori sadurninenc; el jurat valorà especialment la capacitat de l’escultura per ser llegida des del vehicle en marxa i per connectar amb l’imaginari popular del cava sense recarregar-se de literalitat.
Des del punt de vista tècnic, el monument exemplifica la voluntat d’Amigó de treballar a partir de llenguatges essencials i de la iconografia quotidiana, però traspassada a l’abstracció. Les soldadures són visibles i reivindicades com a empremta artesana, i la planxa de ferro conserva la seva textura original, de manera que la llum hi juga, ressaltant ombres i lluïssors segons l’hora del dia.
Actualment “Brindis” no és tan sols una fita paisatgística sinó també un punt de trobada ciutadana. Sovint és il·luminat en dates assenyalades –per exemple durant el Cavatast o per cap d’any– i protagonitza milers de fotografies de turistes que, en baixar del cotxe, aprofiten per immortalitzar la seva primera salutació a Sant Sadurní. El monument recorda de forma permanent el caràcter hospitalari, obert i alegre d’un poble que viu entre vinyes i bombolles.