Al petit nucli rural d’Espiells, envoltada de vinyes, s’alça la diminuta ermita de Sant Benet, una joia preromànica d’origen alt-medieval (segles X-XI) que testimonia el primer poblament documentat al terme. D’una sola nau molt estreta, murs de maçoneria irregular i absis semicircular orientat a llevant, conserva encara bona part de l’aparell original de pedra calcària, amb arqueta llisa i absidiola reforçada amb bandes llombardes molt esquemàtiques. Sobre la teulada de doble vessant, una espadanya d’un sol ull allotja la campaneta que anunciava el ritme de la vida pagesa.
Els pocs metres quadrats interiors exhibeixen la nuesa característica de l’arquitectura preromànica: volta de canó lleugerament peraltada, paviment de pedra tosca i minúscula finestra d’espitller que filtra la llum ras. Una petita fornícula retallada al mur nord recorda l’emplaçament de l’antic altar, avui desaparegut, i a la llinda de la porta s’hi poden identificar encara algunes marques de picapedrer.
Durant segles fou la capella de referència per als masos disseminats d’Espiells. S’hi celebrava l’ofici per Sant Benet (11 de juliol) i l’aplec de tardor, amb ball i esmorzar popular. L’abandonament rural del segle XX provocà la seva ruïna parcial fins que, a finals dels anys vuitanta, l’Ajuntament impulsà una restauració conservadora que consolidà coberta i paraments i enrejolà l’entorn.
Actualment l’ermita no té culte regular, però s’obre puntualment en visites guiades o durant l’aplec anual. El seu entorn, obert i planell, convida a fer-hi una aturada mentre es recorre la ruta dels cellers d’Espiells. El silenci només es veu trencat pel cant dels ocells i pel sotabosc aromàtic que perfuma l’aire, recordant al visitant que aquí el temps discorre al ritme pausat de la vinya.