
La parella de gegants sadurninenca, popularment coneguda simplement com «el Gegant i la Geganta», és una institució viva de la vila des de 1941. Construïts en cartró-pedra al mític taller barceloní El Ingenio per Domènech Umbert, reprodueixen els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, símbol d’un passat històric que remunta la vinya penedesenca a la unificació de la Corona hispànica. Amb 3,35 metres d’alçada i uns 40 quilograms de pes cadascun, desfilen amb majestat gràcies a una estructura interna de fusta lleugera que permet el ball elegant característic de les cobles geganteres.
El Gegant, amb barba i corona d’or envellit, empunya un pergamí enrotllat, record dels privilegis reials antics; la Geganta, d’expressió serena, llueix un ram de flors i un mocador de puntes, motius que evoquen la fertilitat de la terra i el refinament de la cort. Malgrat petits canvis de vestuari —documentats el 1945, 1984 i 2017—, la iconografia reial s’ha mantingut intacta, amb rics brocats, capes de vellut i rivets metàl·lics que brillen a la llum dels focs artificials.
Durant dècades, els gegants sortien només en processons de Corpus, Fires i Festa Major, portats sovint per treballadors municipals. La revitalització dels anys vuitanta —coincidint amb l’estrena de la Colla de Geganters arran de la inauguració del Mundial de Futbol 1982— va canviar-ho tot: els gegants van començar a viatjar, a participar en trobades d’arreu de Catalunya i, sobretot, a ballar al ritme de la cobla Contemporània, convertint-se en veritables ambaixadors de la cultura sadurninenca.
El 2016, coincidint amb el 75è aniversari, es va intervenir sobre l’esquelet intern: es van alleugerir tirants, substituir l’antiga politja del coll per un sistema articulat d’alumini i reforçar la base per facilitar l’alçada alçada dels nous portadors. Dos anys més tard, al 2022, el taller de Juanma Avilés va repassar detalls facials, policromia i daurats, retornant als rostres la noblesa original.
Actualment, la parella surt tres vegades l’any: a la Festa Major —on obre la cercavila institucional juntament amb la Banda—, a la nit de la Fil·loxera i a la setmana dels Barris, quan els carrers s’omplen de tronades i catifes de flors. Allà on van, desperten la mateixa complicitat: els infants corren per tocar el davantal de la Geganta i els grans taral·legen les cobles antigues que marquen el seu pas cadenciós.
Els gegants reposen habitualment en una sala de l’Ajuntament, visitable a hores convingudes. L’entrada és lliure i els plafons explicatius detallen la genealogia gegantera, amb fotografies en blanc i negre, fragments de partitures dels anys quaranta i els retalls de premsa de la gira pel Mundial 82. D’aquesta manera, en Ferran i l’Isabel continuen sent molt més que dos maniquins de cartró: són memòria viva, orgull col·lectiu i, sobretot, pretext perquè cada generació aprengui a ballar, tocar la gralla i estimar la festa.