Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques, tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació. Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar
Eclipsant tot un xamfrà del carrer Francesc Moragas, l’edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (1931) és la mostra més ambiciosa d’arquitectura institucional del període entre guerres a Sant Sadurní. L’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer hi desplegà un llenguatge historicista que aplega columnes clàssiques, frontons, carreuat simulat i galeries de finestrals d’arc de mig punt que evoquen palaus gòtics.
L’immoble s’articula en tres cossos amb teulada a quatre vessants: el central acull el vestíbul porxat i l’escala monumental sota un ràfec potent amb mènsules de pedra; a la façana, entre dues finestres, l’escut de la Caixa apareix esculpit en relleu. Al cos esquerre s’hi destinaren museu i biblioteca, mentre que el dret allotjava les oficines i un habitatge superior, que fou llogat al director de la sucursal.
L’edifici no fou tan sols banc: la institució hi impulsà, als anys 50, el Museu dels Homenatges a la Vellesa, perquè aquesta festa solidària va néixer a Sant Sadurní el 1915. Les reixes de ferro, els gerros coronant balustrades i la façana revestida amb aplacat de pedra artificial reprodueixen el patró corporatiu que la Caixa escampà per tot el país.
Reformat internament el 1995, continua en ús com a oficina financera. Protegit com a BCIL (1694-I), és un testimoni de la complicitat entre patronatge bancari i progrés social a la capital del cava.
ESP
ENG
FRA
POR
ITA
ALE
NLD
ZH
JA
