
El vespre del 8 de setembre, quan les Fires encaren la recta final, el cel de Sant Sadurní s’il·lumina amb mil guspires: és el correfoc dels Diables «Se Me’n Refum». La colla descendeix pel carrer Raval tocant timbals, seguida de la seva bèstia flamígera i d’una gernació armada amb barrets i samarretes negres. L’espectacle —part correfoc, part performance satírica— culmina a la plaça de l’Ajuntament, on, sota una pluja d’espurnes, es llegeixen els «versots», una crònica mordaç de l’actualitat local.
La tradició es remunta als anys setanta, quan un grup de joves vinculats a la Comissió de Festes va recuperar el model de diables penedesencs per donar to reivindicatiu a les celebracions. Amb el temps, l’acte ha esdevingut indispensable tant a Fires com a la Festa Major del 29 de novembre. La colla combina el protocol pirotècnic clàssic —sacs carregats de sortidors, ceptrots i la figura central de la Bèstia— amb una banda de gralles que reforça el ritme frenètic de les enceses.
Més enllà de l’impacte visual, el correfoc funciona com a termòmetre social. Els versots, sempre acolorits i desimbolts, repassen projectes municipals, crítiques a polítics i episodis pintorescos viscuts durant l’any, tot amb un humor que el públic celebra. D’aquesta manera, foc i paraula s’entrellacen i converteixen la pólvora en eina de crítica i cohesió veïnal. Avui dia, la colla manté una escola de diables per a joves, vetlla per la formació en seguretat pirotècnica i participa en trobades arreu del país, exportant el seu estil sorneguer i cavaler.