Just al vestíbul de les Caves Blancher, fundades el 1955, el visitant és rebut per un museu de memòria industrial inaugurat per commemorar el 40è aniversari del celler. Sobre un terra de mosaic hidràulic perfectament conservat s’exhibeixen una seixantena de peces que il·lustren l’evolució tecnològica del cava durant la segona meitat del segle XX: petites premses manuals, trepitjadores, encorcadores, rentadores d’ampolles i sofisticades etiquetadores automàtiques que ja als anys vuitanta garantien la regularitat del producte.
El relat museogràfic continua amb un conjunt de bàscules de precisió, garrafes de vidre verdós i el primer equip de laboratori que utilitzà la casa per controlar la segona fermentació. Les parets, emblanquinades i amb rajola sanitària original, serveixen de suport a material publicitari d’època: plaques de cava, cartells modernistes, banderins turístics, porrons serigrafiats i copes que evoquen les campanyes que van fer popular la marca als anys setanta.
Un altre àmbit recull quaranta fotografies en blanc i negre, datades entre 1955 i 1960, on es veu la família Capdevila-Blancher aixecant pedra a pedra la cava subterrània. Les imatges documenten el moviment de terres amb carros, la construcció d’arcs d’obra vista i la col·locació de les primeres pupitres de remogut manual.
La gran singularitat de la col·lecció, però, és la secció dedicada a Ràdio VICA: setanta-cinc aparells de fusta i baquelita –ràdios, gramòfons i primers televisors– fabricats per l’empresa que el patriarca Vicens Capdevila fundà el 1930. Aquesta incursió en l’electrònica familiar connecta amb la voluntat d’innovar que també marcà la trajectòria vitivinícola.
Històricament, la museïtzació visibilitza l’aposta d’Antonio Capdevila Pujol i Teresa Blancher per unir tradició i modernitat. La primera gamma comercial (1959-1961) va sedimentar un estil elegant que avui encara defineix els caves de la casa. El museu, obert al públic des de 1995, reforça l’experiència enoturística complementant el tast amb un viatge sensorial pel passat.
El recorregut –totalment accessible– acaba en una antiga nau on es projecten audiovisuals sobre el degorge i el cupatge, i on s’exposen els premis obtinguts a concursos internacionals. Cada peça es documenta amb fitxes exhaustives que especifiquen any de fabricació, procedència i funció, convertint el museu en centre de consulta per a investigadors de patrimoni industrial vinícola.
Així, la Col·lecció Blancher no és només un aparador de maquinària; és un relat coral d’emprenedoria familiar, de disseny gràfic i de memòria sonora que explica per què Sant Sadurní és sinònim de cava i innovació.