A l’antic obrador de la fàbrica Simón Coll, al carrer Sant Pere, s’ha habilitat des del 2012 un recorregut museogràfic conegut com a “Espai Xocolata”. El cor d’aquest espai és la Col·lecció de maquinària per elaborar xocolata, un conjunt de nou grans màquines i diversos atuells originals que permeten seguir pas a pas el procés tradicional del cacau: des del torrat i la molta fins al refinat i la formació de les tauletes. Les peces –torradores cilíndriques, refinadores de corrons de granit, conques de bany maria o dipòsits de tremp– daten principalment del primer terç del segle XX i conserven encara la pátina del treball manual que impregnava l’obrador familiar.
El discurs expositiu es desplega en dos nivells. El primer tram evoca l’origen americà del cacau i mostra els primers estris emprats a Europa; el segon se centra en l’evolució tècnica que visqué la casa Simón Coll des que l’emprenedor sadurninenc del món del vi decidí, a la dècada de 1840, diversificar el negoci amb la xocolata artesanal. Gràcies a un espectacle audiovisual immersiu, el visitant pot veure les màquines en acció, escoltar el seu rugit metàl·lic i entendre com el mecanisme de vàlvules i corrons va anar substituint la força braçal.
La intervenció museològica ha respectat l’arquitectura industrial original –parets de maó vist, bigues metàl·liques i paviment hidràulic– i ha incorporat una il·luminació puntual que dramatitza engranatges i sitges. S’hi destaquen els atuells de coure i fusta per al torrat manual del gra, la refinadora amb corrons de basalt i la trempadora contínua, considerades peces úniques al Penedès.
Històricament, la col·lecció dóna testimoni del pas de l’artesania al procés semiindustrial: del primer obrador documentat cap al 1850 fins a la modernització dels anys setanta del segle XX, quan l’empresa va expandir-se internacionalment. Cada màquina s’acompanya de panells que expliquen les innovacions que va significar i de fotografies d’època on es veuen generacions de la família Coll treballant-hi.
Actualment, l’Espai Xocolata rep més de 40.000 visitants anuals, majoritàriament en visites guiades que combinen degustació i relat històric. La col·lecció esdevé així no només un aparador patrimonial, sinó també un pol d’educació gastronòmica i un orgull local: els sadurninencs la reivindiquen com a símbol de la seva capacitat d’innovar sense renunciar a l’ofici.
Entre les anècdotes explicades a la visita destaca la història del vell torrador, que va sobreviure a la Guerra Civil gràcies a ser amagat sota sacs de faves, o la de la refinadora que encara conserva restes de cacau petrificat dels anys cinquanta. El conjunt, en perfecte estat de conservació i plenament funcional, constitueix avui un dels pocs testimonis complets de tecnologia xocolatera tradicional a Catalunya.